El mercat municipal de Puigmercadal té tantes parades obertes com tancades i es troba en la cruïlla d´enfilar el camí de la desaparició o posar rumb a nous horitzons. L´Ajuntament de Manresa i els paradistes han triat la segona opció i s´han fixat com a meta que l´equipament s´especialitzi en la venda i promoció de productes locals.

Això vol dir que el pal de paller de la seva gestió serà que el segell que el caracteritzi sigui el producte saludable i el consum responsable, el que significa pujar al carro de la tendència Km 0.

Per aconseguir-ho s´oferiran espais del mercat a la xarxa de comercialització de producte local ja existent, s´organitzaran presentacions de productes i tallers i s´enfocarà la promoció de l´equipament cap a l´alimentació sana, ecològica i de proximitat. Les entitats que s´impliquin podran tenir participació en la gestió.

En comptes de fruita i verdura transportada en avió des de l´altra banda del món, de l´anella verda; en lloc de marques encunyades a base de màrqueting, el cognom del pagès o el sobrenom amb el què és coneguda la finca.

Rafael Camero, de la cansaladeria Cardener, explicava aquest dimecres que els paradistes «hem tingut dubtes sobre la continuïtat del mercat». El fet que l´Ajuntament agafés les regnes directament de la gestió del mercat municipal ha dissipat la incertesa sobre el futur immediat de l´equipament i a això ha contribuït també «la necessitar de marcar un rumb, un horitzó», explicava ahir el regidor de Comerç i Mercats, Jaume Arnau.

Aquesta situació la rubricava el responsable de la cafeteria del mercat, Joan Carles Moreno, que al igual que Rafael Camero destacaven en primer terme que s´hagués marcat un camí clar i que amb la gestió municipal s´hagués guanyat en neteja i compliment d´horaris, i que l´oficina del mercat tornés a funcionar com a tal.

Prova pilot

El regidor de Comerç i Mercats ha explicat que el mercat de Puigmercadal forma part d´una prova pilot que la Diputació de Barcelona està portant a terme amb sis equipaments de la demarcació.

Es tracta d´oferir una assessoria itinerant dels equipaments, descobrir les seves fortaleses i febleses i proposar sistemes per potenciar les primeres i combatre les segones.

Jaume Arnau ha explicat que s´ha dissenyat un pla en tres fases en el què la primera és la més instrumental, en la segona es posarà negre sobre blanc el model de mercat pel qual s´aposta i la marca i en la tercera s´entomaran les inversions de millora de l´espai.