La psicòloga Màrcia Cecchini és la coordinadora d´Aura Ioga i de l´associació Aula Aura i la persona especialitzada en mindfulness (atenció plena), pràctica que va descobrir ara fa una dotzena d´anys i que la va atrapar des del primer moment: «porto el ioga a la sang [la seva mare, Lídia Rosell, és la fundadora d´Aura Ioga] i sóc psicòloga, per això, quan vaig descobrir que existia una pràctica que fusionava la tradició amb la neurociència vaig adonar-me que allò era realment per a mi».

Primer de tot: què és el ´mindfulness´? Una pràctica de la qual ara sentim a parlar molt.

En sentim a parlar molt ara, però el cert és que és una tradició mil·lenària. És un procés de connexió amb el present, de ser capaços d´observar què hi ha de viu aquí i ara amb obertura i acceptació, de fusionar-nos amb l´experiència, deixant de banda el passat i el futur. Perquè l´únic moment real de vida és aquest. L´única cosa que podem fer amb el passat és aprendre´n, i el futur és només una il·lusió. Per tant, si no estàs connectat amb el present, et perds la cita amb la teva vida.

I per què està tan de moda ara el ´mindfulness´?

No m´agrada que es tracti com una moda, el mindfulness ha existit sempre, però ara la vida que tenim, amb un altíssim nivell d´exigència, fa que hi hagi unes necessitats no cobertes i aquesta pràctica pren més vigència que mai. Cal subratllar que està validada científicament i que es posa en pràctica, per exemple, en pacients a l´Hospital Sant Joan de Déu de Manresa.

Els humans d´avui no sabem connectar-nos amb l´ara i l´aquí?

Com a éssers humans sí que tenim la capacitat de fusionar-nos amb l´experiència. De fet, els estats meditatius emergeixen de manera espontània, però evidentment necessitem moments que ens ho permetin, i això s´aconsegueix sense presses, deixant el rellotge de banda...

Aquesta deu ser la part difícil.

Sí. Podríem dir que els humans tenim el mode «fer», que és el que ens ha permès evolucionar fins on som ara, i el mode «ser», que és la capacitat d´estar fusionat amb el present. La societat d´avui dia està contínuament en mode «fer», vivim a una velocitat estrepitosa, in crescendo, i arriba un punt en què només estem produint, ens apropem més a una màquina que a una persona. Desconnectem del nostre ser i estem constantment avaluant el passat i el futur: «què vaig fer en el passat, què vull fer en el futur i quant temps tinc per fer-ho». I com que ens alienem de nosaltres mateixos, no trobem sentit a la vida. No assaborim, no ens retrobem amb nosaltres mateixos.

I el ´mindfulness´ com ens pot ajudar a connectar amb el present?

L'entrenament en mindfulness ens ajuda a recuperar el mode «ser», a recuperar la capacitat d´atenció a través de diverses vies. A Aura ioga ho treballem en diferents cursos: per una banda, oferim un entrenament de vuit setmanes, i per l´altra, durant tot el curs, posem en pràctica el mindfulness a l´activitat de meditació dels divendres. En aquestes formacions, el primer que fem és desconnectar el mode automàtic, el «fer», mitjançant pràctiques formals, amb exercicis molt senzills, com pot ser la meditació menjant.

Meditació menjant?

Sí, que no és altra cosa que prendre consciència plena mentre mengem. Una poma, per exemple, em pot portar a connectar amb el present a través dels sentits: la podem tocar, olorar, pelar a poc a poc i, finalment, mossegar-la. Gaudir d´aquest moment perquè és realment gratificant, però, en canvi, quants cops ens oblidem de què hem menjat per dinar? O on tenim el cotxe aparcat? O ens hem d´assegurar que realment hem tancat amb clau la porta de casa?

Molts! Però, i si tinc l´agenda tan plena, que ni tan sols puc anar a fer un curs?

La gràcia del mindfulness, de fet, és que el puguem integrar al nostre dia a dia, posar consciència moment a moment. Algunes bones oportunitats per començar a posar-lo en pràctica serien, per exemple, menjant, conduint, mentre ens dutxem, fent un passeig... cal posar atenció plena en allò que estem fent. Fins i tot existeix una aplicació per a mòbil que fa que soni una campana, de manera aleatòria, i en aquell moment t´has de connectar amb el present. Si, per exemple, estàs conduint, para atenció a l´olor que sents, nota el volant a les mans i els pedals als peus.

Tothom pot posar en pràctica el ´mindfulness´? Avis o infants també?

Sí, tothom. En el cas dels avis, cal destacar que la majoria van tenir una infantesa i adultesa que no té res a veure amb l´actual i que tenen una capacitat per meravellar-se molt més gran que nosaltres. Pel que fa als nens, tots tenen aquesta capacitat innata, però si no se´ls dóna l´espai, no la poden fer emergir. Els nens d´avui no tenen temps d´avorrir-se, no estan mai parats i, per tant, no es poden fusionar amb res. A les escoles em trobo nens hiperestimulats i desconnectats de la realitat. Estem invertint en això, com a exemple, quan anem a un restaurant és molt fàcil veure que la meitat dels infants tenen al davant un mòbil o tauleta.

Els hem de prohibir les pantalles als nens?

No. Som al segle XXI i els nens necessiten conèixer aquestes eines, el problema és l´abús, l´hàbit. En una de les escoles on vam estar treballant demanàvem als infants que dibuixessin en quin entorn se sentien tranquils i alguns van dibuixar una tauleta! M´impacta quan em diuen que tranquil·litat vol dir iPhone o tauleta. No és ni un espai, però ells detecten que l´única manera de poder estar tranquils és amb això, amb la qual cosa estan completament desconnectats del món real. Perquè pugui emergir el seu món interior, la informació sobre qui són, necessiten espais de silenci i d´avorriment. Van a toc de campana des que es lleven fins que se´n van a dormir.

Els hem de deixar espais perquè s´avorreixin?

Sí, és necessari deixar aquests espais perquè de manera espontània es quedin embadalits.

I què fem quan fa deu minuts que no els proposem cap activitat i ja es queixen?

Un nen hiperestimulat, quan fa deu minuts que no fa res, ja es queixa. Els adults, davant les seves queixes, solem cedir ràpidament: els diem «té, la tauleta, i deixa´m». Però si som capaços d´esperar una mica, de ser més tolerants al seu malestar, veurem que arriba un punt que callen, que es distreuen. Però, els hem de donar aquest espai. A la vida real, sóc conscient que costa posar-ho en pràctica. Els adults hem d´entrenar aquesta tolerància al malestar: viurem millor i serem més honestos amb nosaltres mateixos. El minfulness també ens permet això: tenir una capacitat més gran per tolerar el meu malestar i el dels altres.