Els comissaris que l´any 1892 van aprovar les Bases de Manresa ben poc s´imaginaven que dècades després donarien nom a la principal avinguda d´un nou barri de la ciutat, i encara menys que seria el nom d´un conegut bar d´entrepans i tapes, el frankfurt Les Bases, situat al mateix carrer. I a l´inrevés? Els actuals clients i treballadors de l´establiment coneixen, ni que sigui vagament, el significat original del nom amb què es coneix el local? La resposta és idèntica: la majoria tampoc no s´ho imagina. I alguns que creuen saber-ho es confonen amb la història dels dipòsits d´aigua.

«Les Bases de Manresa és allò de les aigües, oi?», deia ahir una clienta del bar, Mercè Prat, comerciant de la zona. Ho va preguntar poc convençuda i de seguida va veure que s´equivocava. «No, no ho sé... I ho hauria de saber. Tinc la botiga en aquest carrer!», exclamava.

La Mercè, amb la menció a les aigües, es referia a la creença errònia d´alguns manresans (constatada per historiadors) que confonen «Bases» amb «Basses», pensant-se que el nom té relació amb els dipòsits de l´aigua que hi ha a la zona. Aquest diari va parlar ahir amb una veïna d´aquest carrer, Montse Serarols, que passava per davant del frankfurt Les Bases i que, quan va ser preguntada al respecte, també va explicar que Les Bases feien referència als dipòsits d´aigua: «crec que les Bases són aquestes basses que hi ha aquí a sobre, les d´Aigües de Manresa. Abans, l´aigua arribava als dipòsits vells, on ara hi ha el Museu de la Tècnica. Però, com que se´ls van fer petits, els van construir aquí més amunt», explicava amb força convicció la Montse. Tot i així, va acabar dient: «bé, no ho sé si té a veure o no! És que tampoc no me n´he informat gaire», reconeixia.

A dins del bar, ahir a la tarda, tres joves del barri, en José, en Xavier i en Marc, menjaven un entrepà i bevien cervesa en una taula, parlant animadament. Quan se´ls pregunta què són les Bases de Manresa, es fa el silenci i les cares són de circumstàncies. Tot i així, un d´ells respon i ho fa també per referir-se als dipòsits d´aigua: «és una història molt rara, d´aquí a baix a la carretera de Santpedor, on van trobar uns pous, o uns dipòsits, o el que sigui...», va començar a dir. «No té res a veure amb això?», va acabar preguntant, buscant la complicitat de l´interlocutor. «No, realment, no sabem què són les Bases», confessava la resta.

Altres clients i veïns consultats expressaven la mateixa ignorància, tot i que alguns en tenien alguna idea més o menys vaga. És el cas d´una veïna de 40 anys, a qui el nom de les Bases li recorda una obra de teatre que va fer d´adolescent. «Quan jo era molt jove, vam fer una obra de teatre al Poble Nou, i en aquesta obra es parlava de les Bases de Manresa. No sé si eren un tipus d´estatuts, o unes lleis que es van fer fa molts anys... no ho recordo, la veritat», admetia.

I els cambrers que treballen al frankfurt Les Bases? Algú els ha explicat mai el significat del nom? No. Ni el Paul, que treballa al torn de matins, ni l´empleat de tardes no en tenien ni idea. Tots dos són originaris de l´Europa de l´Est, però ja fa alguns anys que viuen a Manresa. En el cas del Paul, ja fa temps que treballa al frankfurt. «No, no sé què són les Bases. Sé que és el nom del car-rer, però res més», se sincerava.

A prop d´ell, assegut a la barra fent el cafè i llegint el Regió7, hi havia en Jordi Rivero, que també ignorava què són les Bases. «Diria que és alguna cosa política, però desconec ben bé què. Potser fa més temps sí que sabia què era, però com que és una cosa que no aprofundeixes... ho dec haver oblidat», considerava. En una taula apartada hi havia Sabrina Echevoye, una brasilera que fa només mig any que viu a la capital del Bages i, evidentment, tampoc no ho sabia. «És el nom del carrer, oi?», preguntava.

Hi ha qui confonia el nom de les Bases amb algun suposat topònim de l´entorn. «Tot això, abans, eren camps... Els afores de la ciutat. No sé si té alguna cosa a veure...», aventurava un veí del barri, en Lluís, que passava per davant del bar.

Però no tothom ignorava el significat de les Bases, si bé els qui el coneixien eren la franca minoria dels consultats per aquest diari. «Manresa és el lloc on es va assentar un acord, on es van assentar les bases d´alguna cosa relacionada amb Catalunya», deia ben encaminada Lola Pérez, tot i que després, el seu marit, Lluís Martínez, errava el tret: «diria que va ser una reunió de polítics que es va fer aquí a sobre de les Bases, en una torre que hi ha...».

Un altre matrimoni que passava per davant del frankfurt Les Bases també donava mostres de saber una mica la història del mot. «Em sona com si fos la constitució d´alguna cosa, algun tractat de no sé què...», deia Joan López, mentre la seva esposa, Pilar Luján, reconeixia que ho ignorava completament.

A prop del bar hi ha la llibreria-quiosc Les Bases, però els seus propietaris admetien que coneixen ben poca cosa del nom i que, el que saben, ho han llegit aquesta setmana al Regió7. «Tenia la noció que les Bases era una reunió de diferents grups polítics, però no em perguntis gaire més...», confessava la Josefa.