Reproduir amb exactitud la vèrtebra d'un pacient, una mandíbula o una clavícula. Fins i tot una vàlvula cardíaca. La Fundació Althaia de Manresa disposa des de fa pocs dies d'una impressora 3D que permet copiar mil·limètricament en tres dimensions elements del cos humà a partir de la imatge real que ha captat prèviament un TAC o una ressonància magnètica. D'aquesta manera els professionals mèdics poden tenir entre les mans, palpar i observar la reproducció fidel de la peça per estudiar-la. La nova eina s'utilitzarà per a la formació del personal mèdic, infermeria i residents, i també per fer docència.

Segons el director de Recursos Humans, Jordi Nonell, la nova eina no està pensada per a usos assistencials, sinó per a la formació i docència del personal de la casa. «És una aposta per les noves tecnologies». La finalitat de la impressora 3D és «innovar en l'aprenentatge», assegura el responsable de formació d'Althaia, Bartomeu Ayala. I afegeix que de la mateixa manera que es preparen sessions clíniques amb PowerPoint o imatges a l'ordinador en tres dimensions, ara s'hi podrà afegir la impressió en 3D. «Volem incorporar coses noves. També estem fent proves amb realitat augmentada i la virtual».Només tres hospitals

Actualment només hi ha tres hospitals a Catalunya que disposen d'un aparell d'aquest tipus. A més a més de Sant Joan de Déu d'Althaia hi ha el Clínic de Barcelona, que ho destina a fer recerca, i el Parc Taulí de Sabadell, que és a la unitat de traumatologia del centre. En el cas de Manresa l'aparell l'ha cedit la Unió Consorci Formació mitjançant un conveni que tenen les dues institucions amb l'objectiu de potenciar la formació continuada dels professionals.

De moment s'han fet diverses sessions amb metges per mostrar-los el funcionament de l'aparell, que coneguin les seves possibilitats i com els pot ser útil. Quan s'aprovi la normativa d'ús de l'aparell, els professionals d'Al-thaia podran sol·licitar que s'imprimeixi una peça que els interessi de casos reals que tractin per estudiar-lo amb més deteniment que no pas les que aporten les proves habituals. Així mateix, personal del centre sanitari manresà s'ha format per aprendre a fer funcionar l'aparell i tenir cura del seu manteniment.

Tot el procés comença captant la imatge d'un òrgan, os o el que interessi al metge a partir d'un TAC o una ressonància. «No ho podem fer amb una radiografia perquè és en dues dimensions», afirma Ayala. Un programa informàtic ho trasllada a la impressora, a la qual se li han de donar les instruccions oportunes perquè imprimeixi la peça. Ho pot fer en dues tonalitats i tarda més o menys, poden ser hores, en funció de la complexitat de la peça que hagi de reproduir. També es poden imprimir imatges d'ecografies en 3D, però és més complicat.

Segons el ginecòleg i cap d'estudis de Formació Sanitària Especialitzada d'Althaia, Ramon Santisteve, el servei de traumatologia és qui més pot utilitzar les imatges en tres dimensions. També, però, hi ha altres especialitats que en poden fer ús, com ginecologia, cardiologia -l'aparell pot imprimir peces amb material flexible- o otorinolaringologia.Accions formatives

El 2016 Althaia va fer 3.200 accions formatives, segons el responsable de Formació, Bartomeu Ayala. Es tracta d'activitats que no tenen visibilitat però que són molt importants per als professionals i els usuaris del centre, destaca al seu torn el director de Recursos Humans, Jordi Nonell. El 60 % d'aquestes accions van ser sessions clíniques. Tot això «suposa una transmissió de coneixement molt important», afirma.

Ciència-ficció

No és el cas de Manresa, perquè l'aparell està pensat només per fer formació i docència entre els professionals mèdics, però hi ha impressores 3D que ja treballen fent pròtesis adaptades i a mida, i també s'ha experimentat amb cèl·lules. Cal un aparell molt més sofisticat que el d'Althaia i professionals especialitzats per fer-ho, comenta Ayala.

Posa com a exemple que a Alemanya s'ha començat a imprimir pell, i que als Estats Units han fet un ronyó, sense vida, a partir de cèl·lules de la mateixa persona, que primer fan que es reprodueixi. «Treballar amb material biològic és complicat, però», assegura.