Quan va esclatar l'afer de les caputxines de Manresa, que es va acabar amb l'expulsió del convent per part del bisbe de Vic de la Fundació Sociosanitària de Manresa i de qualsevol persona aliena a la comunitat, les quatre germanes que hi queden, totes elles ja molt grans, van advertir-lo que no volien que els fiqués a casa monges de fora. No era per cap qüestió racista ni elitista sinó, senzillament, per un tema de tarannà. Els precedents que hi ha al bisbat de relleus de comunitats que han marxat o s'han extingit amb les que hi ha portat el bisbe en podrien guardar l'explicació.

A la capital del Bages, el 2007, fruit de l'adéu dels frares menors caputxins, es van instal·lar al convent de Valldaura dos religiosos de l'Institut del Verb Encarnat (IVE) per invitació expressa del bisbe de Vic, que en l'ofici que va servir de comiat dels frares després de la seva presència a Manresa des del 1582, va justificar l'arribada dels argentins dient que ho havia fet «forçat per la necessitat de trobar altres ajuts fora de la diòcesi». A ningú no se li escapa que els darrers anys ha augmentat la presència a les parròquies de mossèns arribats de fora per suplir la manca de vocacions. El que no hauria de ser normal és portar-hi comunitats que estan sota sospita, com ha acabat passant.

La comunitat religiosa Institut del Verb Encarnat la va fundar a l'Argentina, l'any 1984, Carlos Miguel Buela. Quan es va saber que aterraria a Manresa hi va haver veus que ho van criticar. L'associació laica Església Plural va alertar de la seva vinculació, a Argentina, «amb l'extrema dreta i els militars que van portar a terme el cop militar dels anys 80». Per part seva, l'expert en sectes Pepe Rodríguez els va definir com «una secta catòlica integrista i fanàtica».

Condemnat per l'Església

El desembre passat va transcendir que l'Església, per mitjà d'un comunicat de la Santa Seu, havia condemnat el fundador de l'IVE en considerar certes les acusacions que pesaven damunt d'ell feia temps, segons les quals havia abusat sexualment de seminaristes. En concret, va fixar que Buela «té absolutament prohibit tenir comunicació amb membres de l'IVE» i que «tampoc no pot fer declaracions ni aparèixer en públic, ni participar en cap activitat o trobada, sigui personalment, o per qualsevol altre mitjà de comunicació». Buela té una pàgina web amb vídeos, àudios i escrits.

A Vic, el 2012, la marxa dels franciscans del convent de Sant Francesc al Remei després de 800 anys de presència a la capital osonenca va generar una situació molt semblant a la de Manresa. El bisbe -el convent va passar a mans del bisbat amb la marxa dels franciscans, igual que el dels caputxins a Manresa- hi va portar l'Institut Religiós Deixebles de Jesús de Sant Joan Baptista, una comunitat religiosa fundada a l'Argentina el 1986. El seu fundador, Rubén Agustín Rosa Torino, també ha estat acusat d'abusos sexuals. El 2016 va ser detingut i l'arquebisbat de Salta (Argentina) el va expulsar del sacerdoci després d'una investigació canònica. Els denunciants dels abusos, que s'haurien produït entre el 2009 i 2013, són un exnovici i una exmonja.

Rosa, però, no es l'únic membre d'aquesta comunitat religiosa acusat d'abusos sexuals. Una situació idèntica s'ha donat en el cas del sacerdot Nicolás Osvaldo Parma Vega, que es va unir a l'esmentat institut el 2000, i que ha estat acusat pel mateix exnovici i la mateixa exmonja que Rosa. En un cas i l'altre hi ha més testimonis.

Acusat i acollit a Vic

Parma va ser acollit pel bisbe de Vic i, actualment, encara sembla que viuria a la capital osonenca, tot i que ho fa sense exercir. Quan hi va arribar, l'any 2013, es va fer càrrec de la parròquia de la Mare de Déu del Remei, entre d'altres. Ordenat sacerdot el 2007, va estudiar filosofia a la Universitat Catòlica de Salta, on va conèixer Rosa, i va ser l'encarregat de fundar a Europa, el 2012, el primer Institut Religiós Deixebles de Jesús de Sant Joan Baptista.

A Vic també hi ha monges de l'esmentat institut (Germanes Deixebles de Jesús), que treballen a la Residència Episcopal, on viu el bisbe Romà. Una de les primeres monges que hi van arribar per fer aquesta tasca de servei, Gracia Ramia Damario, que en va marxar el 2015 perquè el que volia era servir a la gent i no al bisbe, i que ja no és monja, va explicar en una entrevista a El Tribuno els abusos que havia patit a la comunitat religiosa, a l'Argentina, on va ingressar als deu anys, i que, quan era a Vic, malgrat que tothom n'estava al corrent, ningú no havia fet res.

La petjada a Santpedor

A banda del seu paper a l'hora de portar les dues comunitats esmentades a la seva diòcesi, el bisbe també n'ha tingut en l'àmbit educatiu. El 2011 va cedir la direcció pedagògica de les escoles diocesanes Llissach de Santpedor i la Gleva de Sant Hipòlit de Voltregà a la Fundació Educativa la Trama. Al cap de quatre anys, el 2015, en el cas del centre concertat de Santpedor, a mig curs, tal com va informar aquest diari, tretze alumnes de set famílies diferents en van marxar per anar a un altre centre, a Castellnou. Ensenyament va autoritzar el canvi «com a mesura extraordinària». La raó, si bé va costar treure'n l'entrellat, havia estat la discrepància de les famílies amb la direcció i la línia educativa de l'escola. L'actual director general de l'escola, Ferran Riera, i el santpedorenc Jordi Bosch, que va ser administrador de la Fundació Llissach del 2004 al 2014, però que actualment ja no hi té cap relació, formen part de Comunión y Liberación (CyL), que hi ha qui ha definit com un moviment ultracatòlic d'elit.

La rectoria de Santa Eugènia de Relat, a Avinyó, l'ocupen membres de la branca femenina de l'Institut del Verb Encarnat.