Al costat del patrimoni històric i artístic que guarda i exposa el Museu Comarcal de Manresa hi ha una sèrie d´objectes que no es poden considerar del tot ni una cosa ni l´altra. Són objectes que, com apunta el director del museu, Francesc Vilà, hi han anat a parar una mica per casualitat, i que s´han quedat allà. És el cas d´un conjunt relacionat amb l´etapa de la dictadura franquista.
Al magatzem del tercer pis del museu, al costat de prestatges plens d´articles tapats amb plàstics perquè no se´ls mengi la pols, hi ha aquests elements. Vilà comenta que «el que s´ha guardat és fruit de les circumstàncies i casualitats», com ara que es guardessin a l´ajuntament i que en alguna obra anessin a parar al museu. És el cas de dues fotos de Franco i d´una del fundador de la Falange. «Són fotos oficials de despatx que feien la funció del que fa ara la fotografia del rei o dels nostres presidents. Durant molts anys va ser la foto que presidia l´administració». També a la casa consistorial. Al costat hi ha una placa de guix motllurada del bust de Franco. En la visita que va fer a Manresa el 1947 «era a l´ajuntament, on se li va fer una recepció».
Unes peces de ferro del jou i les fletxes formaven part del monument als caídos de la plaça de la Reforma, del qual també s´han conservat les plaques que hi havia en cadascuna de les bandes de la base quadrada amb els noms. Vilà recorda que, amb l´arribada de la democràcia, les van treure i substituir per una única placa frontal on deia: «A tots els morts de la guerra». Uns quants anys després es va desmuntar el monòlit. «Segurament encara en trobaríem algun bloc de pedra». En aquest cas, diu, «es va entendre que no es podien llençar perquè hi ha noms de persones, de manera que ho converteix en un document històric. És el mateix que ens passa en els enderrocs d´edificis antics. S´actua en una part del patrimoni que s´ha de conservar, i en aquest cas es va fer el mateix». També hi ha desades una àguila retallada de fusta i peces del mateix material amb què es feien els arcs triomfals per rebre Franco. Tot i que hi falten lletres, s´hi pot llegir «Manresa saluda a Franco» i «triunfal».
La placa del Pont Vell
Un element interessant és la placa que van posar al Pont Vell quan el van restaurar, després que els republicans el fessin volar per protegir la seva fugida quan les tropes del dictador van entrar a la ciutat. Hi diu: «Obra imperial romana. Renovado en los siglos XI y XII. Monumento histórico artístico nacional. Decreto 25 de diciembre de 1955. Destruído por las hordas rojo separatistas el 21 de enero de 1939. Reconstruido en el año 1961 por la Dirección General de Arquitectura del Ministerio de la Vivienda».
El magatzem municipal de l´Ajuntament que hi ha a la plaça de la Reforma guarda el fons lapidari del museu, amb restes de les esglésies derruïdes durant la guerra civil, principalment, i també elements civils, com el dintell d´una porta, una escultura del cementiri i una de les tres granotes de pedra que hi havia en una bassa al parc de Sant Ignasi. Una de les peces més grosses és l´escut amb l´àguila imperial que hi havia a la façana de Correus, que estava tapat. Quan el van treure, el 2009, Correus, que va rebre diverses peticions per endur-se l´escultura, la va donar al museu. Encara hi són ben visibles els traços de pintura que hi devien llançar quan era a la façana. Per sort, tots aquests elements ja són història.
