Com si la Fundació Sociosanitària de Manresa no es conformés amb l'acte formal de signatura de l'acord que la converteix en institució universitària va voler omplir-lo de contingut real amb una ponència del Dr. Cristòfol Ortega, amb una trajectòria de 20 anys a la FSSM.
Ortega va començar amb una història personal de la seva època d'estudiant. Mentre estudiava la carrera anava com a voluntari assistent a un hospital. Un diumenge va arribar a urgències una se-nyora en situació de malaltia terminal irreversible.
Va viure el patiment físic i emocional de la família. Un cop fora del box d'atenció, el marit de la dona se li va adreçar, «jo ja era gros en aquells temps i semblava metge, però no ho era», i li va dir el següent: «guareixi la meva dona i, si no pot, no la deixi patir». Es va quedar petrificat i «aquesta frase m'ha acompanyat sempre». Anys més tard va tenir coneixement d'unes paraules d'Hipòcrates que li van oferir la resposta que havia estat buscant: «guarir a vegades, alleujar sovint i consolar sempre».
Sota aquesta guia va descobrir el món de l'atenció sociosanitària on ha desenvolupat la seva carrera professional.
El doctor Ortega va explicar que a Catalunya l'increment de l'esperança de vida, la prevalença de malalties cròniques i l'augment de la supervivència a malalties greus com el càncer han fet aflorar unes noves necessitats de la població.
Això obliga el sistema de salut a adaptar-se a aquest context i a configurar un model d'atenció específica sociosanitària. Això ha implicat un desenvolupament de recursos específics per a l'atenció pal·liativa i geriàtrica, i cal destacar un alt grau de satisfacció dels usuaris i dels professionals.
Tenint en compte que la xarxa sociosanitària cada cop tindrà un paper més important, va celebrar la imbricació que ahir es presentava amb la universitat.
