A les 7 de la tarda només quedava a l'interior i a l'exterior de l'oficina de Bankia situada a prop de Crist Rei, a Manresa, el paisatge després de la batalla: enganxines a vidres i parets i pasquins encatifant el terra. Una batalla, però, novament guanyada pels activistes de la PAHC Bages que havien aconseguit després de gairebé 8 hores d'ocupació una nova victòria: dació en pagament a cost zero que tanca el deute hipotecari per la qual la família feia 5 anys que lluitava.
Una quarantena de persones, la majoria membres de la PAHC Bages, simpatitzants, i els regidors Jordi Masdeu (CUP) i Felip González (PSC) van començar a ocupar després de 2/4 d'11 del matí l'oficina de Bankia al número 59 del carrer d'Àngel Guimerà.
La Plataforma d'Afectades per la Hipoteca i el Capitalisme realitzava aquesta acció per aconseguir la dació en pagament per un habitatge que una família que des de fa tres anys viu a Manresa té al seu municipi de procedència, a Barberà del Vallès, i per saldar el deute de 170.000 euros. La família està formada per Jesús Izal, que cobra una petita jubilació; la seva dona, Paquita Pereira, que no té ingressos; la seva filla, que fa algunes feines esporàdiques, i la filla d'aquesta, una nena de 12 anys. La família fa cinc anys que es va quedar sense ingressos i des d'aleshores que intenten una dació en pagament per aquest habitatge.
Membres de la PAHC Bages, juntament amb Jesús Izal i la seva filla, han negociat amb el director de l'oficina manresana. La resta de membres de la PAHC s'han estat esperant durant mitja hora a l'exterior de l'oficina repartint fulletons a vianants.
Aquesta era la tercera vegada que la família demanava la dació a Bankia. Aquesta oficina ja va ser ocupada per la PAHC Bages per un altre cas. Segons van explicar els activistes, hi ha una sentència a favor d'aquesta dació en pagament, però el banc l'ha recorregut i la situació s'ha fet insostenible donat que aquesta família ja fa 5 anys que lluitava per aquesta causa.
"Ser aquí és el pitjor que et pot passar a la vida"
Paquita Pereira es trobava amb el grup de membres de la PAHC asseguda al vestíbul de l'oficina de Bànkia, esperant bones notícies de la negociació. Pereira explicava a Regió7 que abans de l'any 2012 "tot anava bé, teníem una impremta que funcionava a Barberà i vam comprar un pis que vam posar a nom de la filla i meu".
Les coses, però, es van girar com un mitjó quan "l'empresa va fer aigües i vam deixar de poder pagar les quotes per la hipoteca del pis". Quan la família va veure que s'acostava el desnonament del pis on vivien a Barberà van decidir marxar i van venir a parar a Manresa: "vam veure'ns obligats a mudar-nos", recorda Pereira. Aquesta avui veïna de Manresa, que un any i mig que forma part de la PAHC Bages, explicava amb la mirada trista que "ser aquí i veure't obligat a ocupar un banc, és el pitjor que et pot passar a la vida", i afegia: "jo pensava que mai em trobaria en una situació com aquesta, i això demostra que a tothom li pot passar. Sort n'hem tingut de la PAHC".
Bankia oferia intentar vendre el pis hipotecat en 6 mesos i, si no era possible, tornar a negociar de nou. La família i els activistes no ho van considerar satisfactori i van decidir romandre a l'interior de l'oficina fins aconseguir el seu objectiu de la dació en pagament a cost zero.
El banc es tancava en banda i ells també decidits a mantenir l'ocupació el temps que fes falta. Les darreres accions havien tingut un desenllaç feliç més ràpid i semblava que aquesta és resistia. Però, finalment, a 2/4 de 7 de la tarda es tancava l'acord i la PAHC Bages sumava una nova victòria.
