Fa cinc anys, la Fundació Universitària del Bages (FUB) posava en marxa un nou programa formatiu adreçat a persones majors de 55 anys: FUB+Gran. Dels 16 alumnes que van engrescar-se per aquella primera proposta s'ha passat als 67 alumnes que s'hi han apuntat aquest curs, fet que constata l'interès i l'entusiasme per aprendre d'aquest col·lectiu.
El programa aplega persones d'entre 65 i 80 anys, d'àmbits diversos, la majoria jubilats que decideixen ocupar el temps lliure perquè «no ens ha passat el moment de saber més i més coses», explica Loreto Álvarez, una alumna.
Tots els estudiats de FUB +Gran inicien aquesta etapa amb un programa titulat Comprendre el món d'avui. És un primer curs que, segons explica la coordinadora, Sílvia Mampel, pretén «cohesionar un grup de persones que no es coneixen i posar les bases per als coneixements i aprenentatges que duran a terme, a més de situar-los en l'aprenentatge acadèmic».
Un cop fet aquest curs, són els alumnes els que «decideixen el contingut del seu aprenentatge per al següent, de manera que les expectatives de formació responen sempre a l'interès de l'alumnat».
FUB+Gran és, a hores d'ara, un programa consolidat, amb un alumnat motivat per aprendre i, com el qualifiquen alguns professors, «insaciable de coneixement». Si ha resultat un èxit ha estat per aquest interès, però també per la participació directa dels alumnes en el disseny dels continguts del programa, un fet que el converteix en singular en relació amb iniciatives similars.
La sisena edició incorporarà novetats, com una nova organització que permetrà l'alumnat bar-rejar-se en els diferents itineraris formatius que s'oferiran i que tindran una durada trimestral.
Oferir un format atractiu
Carlota Riera, degana de la Facultat de Ciències de la Salut, era directora de l'Escola de Formació Contínua quan es va posar en funcionament el programa. En aquell moment, explica, «se'ns va acudir oferir una proposta formativa a persones majors de 55 anys, però vam voler fugir d'oferir un cicle de conferències aïllades i vam apostar per un format que pogués ser més atractiu, que tingués continuïtat i que es pogués seguir com a itinerari. Per a l'escola va ser tot un repte, perquè era un programa que sortia de la norma, que no perseguia que els alumnes s'hi apuntessin amb l'objectiu d'obtenir un títol, sinó que oferia una experiència vital i coneixements pel senzill plaer d'aprendre», afegeix Riera, que reconeix que l'èxit del programa i la seva continuïtat i creixement fins ara han estat resultat de «les ganes i implicació dels participants i de la seva coordinadora, Sílvia Mampel». Del balanç d'aquests cinc anys destaca l'aportació de la gent gran. «Ens han transformat i enriquit, i és un valor que els hem d'agrair».
Experiència vital i professional
Loreto Álvarez és alumna del programa des de la primera edició. Explica que quan era jove no va tenir l'oportunitat d'estudiar perquè li va tocar anar a treballar i que quan va saber de l'existència del programa li va semblar una «molt bona idea», especialment «per la llibertat d'aprendre sense haver de fer exàmens». D'aquests cinc anys, en destaca els continguts relacionats amb la comunicació, la neurociència, la música, la nanotecnologia, l'art romànic, la història de Catalunya i la filosofia, però també altres activitats que s'han dut a terme, com les sortides, l'intercanvi amb grups de persones grans d'altres territoris i el debat que es fa cada any amb joves universitaris. L'experiència és tan positiva que «mentre continuï el programa, jo hi continuaré participant», assegura.
El valor de les relacions
El tema relacional sembla que és una de les claus de l'èxit de FUB+Gran. «Coincidim persones que ja portem una motxilla a l'esquena, que no ens coneixíem de res i que hem acabat sent grans amics», comenta Álvarez. Josep Maria Graña, que s'ha estrenat com a alumne aquest curs, coincideix que les estones compartides a l'aula acaben convertint-se en màgiques. Segons ell, «qualsevol tema és un detonant perquè cadascú hi aporti la seva experiència vital, i el resultat d'això és riquíssim. Els vincles que hem creat entre nosaltres fan que tinguem moltes ganes de continuar fent coses junts fora de l'aula». Graña, que va arribar al programa després de la jubilació, destaca l'heterogeneïtat del grup i la perspectiva totalment diferent de l'aprenentatge en aquesta etapa de la vida. «Aquí hi véns perquè vols», assegura, «i aprendre des del desig de fer-ho és completament diferent».
Un altre aspecte molt ben valorat és el professorat. Graña admet que «no és fàcil tractar amb gent gran amb un bagatge professional i vital com el que tenim nosaltres, però els professors han demostrat una capacitat d'empatia increïble i de seguida estableixen una relació horitzontal, que engresca els alumnes a participar i que permet un gran intercanvi d'experiències i de punts de vista».
La motivació dels alumnes
Si una cosa destaquen les persones que han fet de professors del programa és l'afany per aprendre de l'alumnat. Xavier Obradors, investigador de l'Institut de Ciència de Materials del CSIC, s'ha estrenat al programa amb un bloc sobre nanotecnologia. Ha estat la primera vegada que ha fet classes a gent gran. Diu que ha estat «molt positiu i estimulant treballar amb persones absolutament motivades, amb ganes d'aprendre i amb una llarga experiència de vida». Segons ell, tot i les dificultats que podria semblar que tindria en parlar-los de nanotecnologia, «estaven tan motivats que seguien perfectament els arguments bàsics, feien preguntes sense cap mena de vergonya. Són insaciables!»
Àlex Calvo, professor convidat del departament de Dret de la Universitat de Nagoya (Japó), els ha impartit un bloc dedicat als conflictes de les religions. Coincideix amb Obradors amb la gran motivació de l'alumnat, «són gent que no han de demostrar res i que ens demostren que l'interès per la cultura ens hauria d'acompanyar sempre. Són participatius, amb ganes d'aprendre més, molt agraïts i sempre en volen més».
Els professors d'UManresa Gabriel Lemkow, Mireia Torralba, Anna Carballo, Sílvia Mas i Jordi Franch han compaginat la tasca docent amb alumnes de grau amb algun bloc formatiu del programa. Tots coincideixen que ha estat una experiència molt gratificant i destaquen el gran interès i motivació dels alumnes. Segons Lemkow, es tracta d'un alumnat «que ha viscut molt i que vol compartir les seves experiències i relacionar-les més amb coses que els han passat o han viscut al llarg de la seva vida». Torralba diu que «aquests alumnes vénen per aprendre i per compartir i gaudir amb l'aprenentatge, una motivació completament diferent de la dels alumnes joves, que busquen un títol».
Mas afegeix que «aquests alumnes m'han demostrat que l'edat no és cap impediment per tenir il·lusió i ganes d'aprendre i de millorar, per fer-se preguntes i per indagar possibles respostes, marcar-se reptes difícils i estimulants i superar-se cada dia». Per a Franch, el programa és un exemple dels canvis a la societat. Ara, diu, «ja no podem recórrer a la classificació tancada que relaciona els joves amb els estudis i la formació, els adults amb el treball productiu, i els grans amb l'oci, ja que el col·lectiu de més grans de 55 anys, plens de salut, aprofiten el temps per continuar la seva formació».
