Marc Prat, autor del reportatge central de l'edició del juny de la revista El Pou de la Gallina, sobre la responsabilitat de tenir gossos, va explicar que el primer dia que es va endur a casa el quisso que va adoptar a la protectora d'animals de Manresa, l'animal va estar 24 hores seguides a la mateixa rajola on el va deixar quan van arribar a casa.

La de Prat va ser una de les històries que es van escoltar en l'animat debat organitzat al Casino per la publicació. De mica en mica, el seu gos ha anat agafant confiança, va comentar Prat. Tal com va confessar, feia molt temps que volia adoptar-ne un, però no es va precipitar i es va esperar a fer una vida que li permetés fer-se'n càrrec. La seva responsabilitat va xocar amb la irresponsabilitat d'algunes persones que, tal com va relatar Anna Creus, secretària de la junta de la societat protectora d'animals, van al refugi Aixopluc de Can Poc Oli com si anessin al supermercat. «N'hi ha que arriben i diuen 'vull aquest gos' com si fossin al Carrefour», va lamentar Prat, per a qui, sovint, no és la persona la que tria el gos que vol adoptar sinó al revés.

Ramon Martín, tècnic de Sanitat de l'Ajuntament, va parlar de la part més administrativa de la tinença de gossos. Va situar en més de 2.000 els que hi ha censats a Manresa. Pocs, si es té en compte que, de cada vuit que entren a la protectora (perquè s'han perdut, perquè els han abandonat, perquè la persona no se'n pot fer càrrec...), només dos ho estan. Apel·lant al sentit comú, el tècnic va insistir en la importància de posar el xip i de censar el gos per, per exemple, saber si els espais per a quissos que hi ha a la ciutat són suficients. Que n'hi ha mancança va ser, precisament, una de les queixes que es van escoltar des del públic assistent a l'acte, una vintena de persones. Això, i l'incivisme, encara, de moltes persones que deixen que el seu gos faci les necessitat on li plau. Una assistent va criticar l'Ajuntament per no ser més estricte i per fer poc seguiment dels casos denunciats.

A la taula rodona, conduïda pel periodista Carles Claret, també hi va participar Ariadna Brichs, que ha fet un màster en etologia. Va afirmar que un gos sempre es pot reeducar; que, abans d'adoptar-ne, hauria de ser una norma fer un test psicotècnic a la persona que el vol, i que tenir un quisso ben educat no depèn de la raça sinó de la implicació del cuidador.