A Redouan Elahmadi, que va arribar a Catalunya als anys 80, li agrada reflexionar i parlar sobre l'islam, a part de mostrar les interioritats de les tradicions com el ramadà. Ell i la seva família estan atents a l'hora de trencar el dejuni, i la seva filla, Wissal, diu que ha arribat l'hora d'asseure's a taula. «Ja és l'hora!», avisa. És un instant del dia especial que va més enllà de poder omplir per fi l'estómac; el fet de menjar es converteix en tot un esdeveniment familiar en què es conversa alegrement mentre es degusten els diferents plats que omplen la taula. Viuen a prop de la plaça Catalunya de Manresa, i són conscients que, aquí, la pràctica del ramadà té diferències importants respecte a les celebracions del Marroc.

L'esposa d'Elahmadi, Asseya, s'ha passat més de quatre hores a la cuina, perquè l'àpat de la nit durant el mes de ramadà ha ser exquisit. Tots devoren el menjar, que ha estat elaborat amb delicadesa. Les tradicions, però, s'adapten a les circumstàncies, a les diferents realitats. I Redouan i Asseya són conscients que hi ha diferències a l'hora de celebrar la tradició religiosa, i que al Marroc les vivències eren diferents. «Allà, a la taula hi ha molta més gent i en els àpats hi participen molts familiars. A la meva família som vuit germans. Als sopars per trencar el dejuni podien arribar a ser més de 50 comensals», explica Asseya, tot rememorant els anys en què havia celebrat el ramadà al seu país d'origen.

Els nens i els adolescents no estan obligats a seguir els preceptes de la religió durant el ramadà, però la filla, Wissal, hi ha dies que opta per no menjar durant el dia, com els seus pares, i així està més integrada a la comunitat. «M'agrada fer el ramadà, crec en els aspectes positius que porta fer el dejuni i seguir la tradició», assegura. Mentre mangen, Redouan Elahmadi s'aixeca del sofà del menjador per anar a una habitació a fer un dels resos del dia. El dia que Regió7 els visita a casa només hi són ells tres, però el ramadà dura moltes setmanes i hi ha dies que sopen amb familiars i coneguts. Elahmadi explica que les dones, agrupades a través d'una associació, fins i tot també es reuneixen per cantar i passar juntes una estona.

Després de degustar la sopa especial marroquina i els dolços que hi ha sobre la taula, arriba el moment del te i el cafè per tancar el primer àpat de la nit. Abans de fer-se de dia hi haurà una altra ocasió per menjar.

Hi ha musulmans que devoren el menjar quan arriba la nit, però Elahmadi, fidel a les tradicions i al que marca la religió, considera que «no s'ha de menjar en excés, perquè el ramadà és un moment en què s'ha de pensar en els pobres i els que no ho tenen tot». També defensa els beneficis del dejuni: «aprens a autocontrolar-te i a no pensar en els desitjos. Ets més conscient que pots viure amb molt menys, i és un bon moment per canviar els hàbits», explica. També afegeix que les crítiques al dejuni no són certes, i indica que «ajuda a descansar l'estómac i a eliminar les toxines». La quotidianitat de Manresa viu aliena al ramadà, i per aquest motiu, la filla ha d'anar a dormir d'hora.