Noureddin, de 19 anys, obre l'aplicació de mòbil Salatuk, que indica els horaris de les oracions diàries i el moment de trencar el dejuni. Mira amb impaciència el rellotge. Sí, falta poc per menjar. Ell és un dels refugiats sirians que des de fa sis mesos viuen a l'alberg de Berga i que ara celebra el ramadà a l'exili per culpa de la maleïda guerra que el va obligar a abandonar el seu país i a separar-se de la família. Quan el Sol acomiada el dia amagant-se darrere la muntanya de Queralt, és el moment de menjar, juntament amb la resta de sirians que l'acompanyen en aquest nou episodi de la seva experiència vital, en el seu país d'acollida. Són la seva nova família.

Les setmanes del ramadà són especials per als musulmans. Temps de reflexió i espiritualitat, però sobretot de compartir amb les persones estimades el moment de trencar el dejuni i parlar de forma animada amb els coneguts. Els refugiats que viuen a l'alberg de Berga intenten insuflar amb els plats que cuinen l'ambient de les celebracions que mantenien a Síria abans que les bales i les bombes els trunquessin la vida i haguessin d'abandonar el país. Alguns són d'Alep, ciutat avui devastada.

Durant les setmanes del ramadà, els refugiats de Berga fan el primer àpat nocturn, el més important del dia, en un local del carrer del Roser. Creu Roja els ha buscat aquest menjador perquè prefereixen tenir un espai on poder celebrar amb comoditat el ramadà i, a més, a l'alberg només pot cuinar el personal acreditat per fer-ho. A part, entre els prop de 50 refugiats també n'hi ha que no professen la religió musulmana.

El dia que Regió7 acompanya els sirians a trencar el dejuni, el jove Noureddin no ha participat en els preparatius, però, al local, alguns dels refugiats musulmans hi han passat part de la tarda preparant arròs i dolços. Sabors i aromes que els fan tornar per uns instants a la Síria natal. No volen parlar excessivament del seu passat. «Són dies especials, i volem mantenir viva la tradició. És cert, però, que des de l'exili ens envaeixen els records de quan estàvem amb les nostres famílies, així que hi ha moments per a la nostàlgia», explica Noureddin.

Al menjador sona música de cantants siris que animen la vetllada, i els 18 comensals col·loquen tots els plats: diferents varietats d'arròs, carn de pollastre, amanides, verdures, dàtils, sucs de fruita, etc., omplen la taula. Entre el grup de refugiats hi ha sobretot joves, però també famílies amb fills que s'hi estan fins a la mitjanit per parlar, amb el tradicional te dolç a la mà, sobre com els ha anat el dia i què els depararà el futur, ja que s'acaba la primera fase de l'acollida i aviat hauran d'abandonar l'alberg.

Tot i que el grup de sirians no manté una relació estreta amb la comunitat musulmana establerta a la capital berguedana, els més joves sí que han entaulat amistat amb un grup de marroquins de la mateixa edat que s'acosten al local per enraonar animadament una estona després del sopar.

Els refugiats asseguren que no els està costant seguir els estrictes horaris del ramadà, tot i que, en la nova realitat, la Catalunya Central és aliena als seus costums religiosos. El que més els preocupa és el seu futur, que és ple d'interrogants.