Al ple municipal d'aquest dijous la CUP ha votat en contra del Pla Local d´Habitatge que s'ha acabat aprovant (amb el vot a favor de totes les altres formacions), i ha fet una dura intervenció en contra de la proposta de CiU i ERC.

El regidor cupaire Jordi Garcés ha començat la seva intervenció mostrant el desacord amb el que la CUP considera que és una precipitació de l'equip de govern en portar a votació el Pla d'Habitatge, ja que el Pla s´està elaborant des de l'abril-maig del 2016, i no era necessari forçar ara els plaços, tenint en compte que des del principi de l'elaboració tan l'equip de govern com el regidor d'habitatge del moment, Toni Llobet, van donar especial rellevància a les sessions participatives.

Garcés ha explicat que, segons el calendari proposat per l´equip de govern, abans de portar a votació el Pla s´havia de fer una sessió de la Taula d´Habitatge, però el que es va fer va ser "més aviat una exposició pública del Pla per part del govern, ja que de l'hora i mitja que va durar, una hora es va dedicar únicament i exclusiva a que el govern expliqués el Pla en format conferència. A més, la premsa va ser present a l'acte, fet inèdit en qualsevol de les altres sessions de la Taula d'habitatge".

Entitats menystingudes

Segons Garcés, la CUP també creu que s'han menystingut les entitats que han participat al llarg d'aquest any i escaig a les taules d'habitatge, ja que el que es va presentar a la darrera sessió de la Taula foren les actuacions, és a dir, la clau de volta de tot el pojecte, i aquestes no van ser debatudes ni es van tenir en compte les possibles aportacions de les entitats.

A l´hora d´analitzar el Pla d´una manera més política, la CUP creu que moltes de les actuacions "tenen un llenguatge massa ambigü i no estan prou quantificades. Per exemple, una de les propostes que vam fer com a CUP és que segons la memòria social del POUM 3.403 persones que responen a 1.528 unitats familiars tenen problemes greus d'habitatge. Per tant, creiem i seguim creient que el primer que caldria és buscar la solució a l'emergència social que passa per solucionar els problemes d'aquestes 1.528 unitats familiars, i això no apareix al Pla".

Garcés remarcà que "el Pla parla de recuperar 470 habitatges desocupats durant els 6 anys de vigència. Aquests habitatges serien posats al mercat en règim de lloguer assequible, en altres paraules, per sota del preu de mercat. Per tant, veiem com aquests 470 habitatges no donarien solució a les 1.528 unitats familiars que pateixen d'emergència habitacional, ja que si aquestes no poden fer front al lloguer social, menys encara podrien afrontar un lloguer assequible".

Lloguer assequible?

A més, la CUP considera que el lloguer assequible té una trampa, ja que indirectament depen del mercat. És a dir, si el preu de mercat augmenta significarà que el topall del lloguer assequible també pujarà. Per tant, la variable no la controla l'ajuntament sinó el mercat, un problema que es resoldria si el concepte fos el de lloguer social (2 euros per m2 independentment del preu de mercat), de manera que sí que seria l'Ajuntament qui en controlarés el preu.

Garcés va deixar clar que la prioritat del Pla d'habitatge hauria de ser incrementar el parc municipal d'habitatge i donar resposta immediata a l'emergèncial habitacional que pateix la ciutat: "no podem esperar a que es desenvolupi per complet aquest pla de sis anys quan la nostra ciutat necessita de solucions urgents per totes aquestes famílies. Necessita d´un pla de xoc en la immediatesa amb unes mesures o actuacions urgents que no estan contemplades ni quantificades al Pla en la seva totalitat".

Per tant, segons la CUP, l´objectiu principal del Pla d´habitatge hauria de ser el de recuperar pisos per ampliar el parc municipal d´habitatge i d´aquesta manera poder fer front a l´especulació del mercat i plantar cara a aquells que mercantilitzen amb un dret bàsic com és l´habitatge.

Tenir memòria

Garcés creu que "un Pla d´Habitatge hauria de tenir memòria i en la seva diagnosi hauria de deixar clar el nom d´aquells bancs, immobiliàries, constructores que durant la bombolla immobiliària es van enriquir i van construir de forma desmesurada (1.769 pisos buits a Manresa construits a partir de l´any 2000) sense tenir en compte que seria la majoria de la població qui en pagaria les conseqüències".

En la segona part de la seva intervenció, Garcés ha detallat diversos aspectes del Pla, com ara la recuperació de 470 habitatges desocupats, i va explicar que la CUP no comparteix que es destinin a "lloguer assequible" ja que la urgència del moment hauria d'obligar l'equip de govern a posar-los a lloguer social, i que en tot cas, el que és imprescindible és que aquests pisos es recuperin d´entre els que van ser construits després de l´any 2000 (un 22,4%, que sumen un total de 1.769 pisos).

També ha recalcat que el Pla no concreta en quins barris es concentraran aquestes recuperacions, i que segons la CUP s´hauria de prioritzar el Nucli Antic, sobretot si tenim en compte que, segons la diganosi del mateix Pla "Valldaura, Barri Antic i Vic Remei sumen el 34% de l´habitatge buit de la ciutat". Malauradament, el pla d´habitatge tampoc contempla cap acció concreta per aturar la degradació al Nucli Antic.

Multes als bancs

La CUP també ha dedicat una part de la intervenció a parlar del procés de regularització d´habitatges buits en situació anòmala. Fins al moment s´han obert 25 procediments sancionadors a 25 entitats bancàries diferents, però la complexitat dels processos i el poder dels bancs, amb uns serveis jurídics dedicats exclusivament a aturar les demandes de l´administració, fan que un any i dos mesos després que s´anunciés que es començaria a multar els bancs només s´han aconseguit 11.000 euros del Banc Sabadell. Des de l´any 2013 fins al 2017, dels 716 habitatges en mans dels bancs només se n´ han recuperat 23, un "miserable" 3,21%. La CUP creu que caldria "valorar si realment val la pena dedicar tants esforços humans i econòmics per aconseguir el que s´ha aconseguit".

En conseqüencia, la CUP ha afirmat que el que caldria és "donar suport jurídic i logístic i destinar esforços en l´assessorament a les entitats i persones que, al marge d´una llei injusta i que sempre afavoreix els poderosos, aconsegueixen la cessió forçosa de pisos per cobrir les necessitats d´emergència habitacional de moltes manresanes i manresans".

Avís el 2009

Finalment, Garcés ha acabat el discurs recordant que "avui s'aprovarà un pla d'habitatge a una ciutat amb 7.914 habitatges buits i amb més de 3.400 manresanes i manresans que pateixen d'emergència habitacional. L'any 2009 la CUP va fer una campanya on denunciva que Manresa tenia un problema greu amb l'habitatge. El cartell d'aquella campanya seria plenament vigent avui, si no fos perquè hores d'ara ja no parlem d'1 de cada 5 pisos buits sinó d'1 de cada 4. I no parlem de gairebé 7.000 pisos buits sinó de gairebé 8.000. En aquell moment ja dèiem que a la ciutat hi havia prou habitatges per a tothom i el que calia no era construïr més sinó abaixar els preus, fomentar el lloguer i combatre l'especulació. Han passat més de 8 anys des d'aleshores, en fa 6 que Convergència és al govern i la situació no ha millorat. Fidels al que denunciàvem en aquell moment i veient que les nostres reivindicacions segueixen vigents avui, la CUP de Manresa votarà en contra del nou Pla Local d'Habitatge".