Neix una plataforma per millorar la salut mental a la Catalunya Central

Integrada per una dotzena de persones, la posada de llarg de la plataforma en va atraure una quarantena. Es va fer a l'Espai Roig, al carrer de la Mel, 8, on es reuneix tots els divendres, a 2/4 de 6 de la tarda. Les portes estan obertes a tothom qui hi estigui interessat.

Pilar Badia, infermera retirada i expresidenta de Metges del Món de Catalunya, va llegir el manifest (vegeu-lo més avalla) que recull les queixes de la plataforma, alhora que constata, amb dades de l'OMS, la incidència dels trastorns mentals en la població, on representa el 12,5% de totes les patologies, percentatge superior al del càncer, però molt menys visible. La regidora de Salut, Mercè Rosich, que va voler assistir a la presentació, va anunciar que el manifest es portarà en forma de moció al ple del juliol.

Pere Montaña, vicepresident de Nueva Psiquiatría; Fran Eiroa, psicòleg i vocal de la Federació Veus d'Entitats Catalanes de Salut Mental en Primera Persona; i Juliana Santamaria, presidenta de l'associació de familiars de Salut Mental Bages, van fer aportacions molt interessants i il·lustratives del tema. El públic també hi va dir la seva exposant alguns casos personals amb què s'han trobat.

Què diu el manifest de la nova plataforma

"En ple segle XXI hi ha situacions i criteris pel que fa a la salut mental que han quedat obsolets. Creiem que s'ha col·locat la salut mental en una zona de confort, en la qual tot el que és innovació o avançament es mesura amb 'peu de rei'. Per començar, aclarir que les persones que patim al llarg de la nostra vida un trastorn mental no som malalts sempiterns, sinó tot el contrari; hi ha persones diagnosticades que portem una vida normal, igual que qui pateix un trastorn digestiu, un problema reumàtic, etc.

Un dels problemes que hi ha, en relació al diagnòstic, és que actualment no hi ha eines suficients per mesurar de forma clara i contundent el trastorn mental que patim. Sembla que no es té prou en compte que un mateix diagnòstic pot canviar amb els anys i l'entorn de l'individu, i això dificulta més la seva apreciació.

El Manual de Diagnòstic Estadístic (DSM-5) es limita a fer descripcions per poder posar-nos etiqueta, la qual cosa ens converteix en esquizofrènics, bipolars, etc, contribuint a fer-nos perdre la identitat de persona amb nom propi tal com: Josep, Ramon o Carme.

De fet, actualment qualsevol canvi d'estat anímic sembla que hagi de tenir un diagnòstic de trastorn mental. En el segle XIX, es coneixien 8 o 9 trastorns mentals. En l'actualitat hi ha centenars de diagnòstics, incloent-hi totes les edats de les persones: nenes, adolescents i àvies. Què estem fent malament?

En la salut mental també hi ha deficiències que són evidents, com ara:

• Manca de personal sanitari en tots els àmbits (auxiliars, infermeres, terapeutes, psiquiatres, psicòlegs, treballadors socials, etc.)
• Llargues llistes d'espera, tant en consultes públiques com privades, on, malauradament, cada vegada hi ha més persones que pateixen algun trastorn mental.
• Manca de Centres d'Atenció de Salut Mental. Com el nostre servei d'Urgències de Manresa, que té com a àmbit d'actuació quatre comarques: Bages, Berguedà, Solsonès i la Cerdanya.
• Altres mancances: espais tancats, privació d'algunes llibertats quan s'ingressa en un Centre d'Internament de Salut Mental.
• Visites curtes i molt espaiades en el temps en centres públics. En deu minuts de mitjana o una mica més t'han despatxat. Ah, i torna d'aquí a tres mesos per a la propera visita.
• Abús de prescripcions farmacològiques com a únic tractament, opció que no sempre és la més indicada i que, de ben segur, suposa una major despesa per al Sistema Nacional de Salut.

Dèficit d'inversió en recerca.

Antigament, els Centres de Salut Mental es denominaven cases de repòs i això és el que avui no són; més aviat són centres on, malauradament, s'administren gran quantitat de fàrmacs i on el personal sanitari no té temps per escoltar, dialogar, consolar... en definitiva, atendre els pacients degudament. Tot i que a la majoria d'aquest col·lectiu li agradaria poder treballar millor professionalment i en un entorn més adequat, com podria ser en un centre a la natura.

Destacar, també, que en ingressar en un Centre de Salut Mental se'ns priva d'un dels drets fonamentals de l'ésser humà, el dret a la llibertat.

Punt i apart mereix l'ús de la contenció mecànica en els usuaris de salut mental. En els temps que corren suposen una manca de dignitat envers les persones, tenint en compte que es tracta d'una pràctica que hauria d'estar totalment erradicada en els protocols actuals. Es vulnera, així, de forma flagrant l'article 15 de l'actual Constitució Espanyola del 1978 i l'article 5 de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Aquest manifest no està redactat solament amb el propòsit de posar l'accent en les mancances de la salut mental. També neix amb el propòsit de conjuminar totes les veus que, d'una manera o una altra, tinguin alguna cosa a dir per a millorar i per a humanitzar tot aquest món complex de la Salut Mental.

L'objectiu: donar veu

Des d'un prisma positiu i optimista neix aquesta plataforma: La Plataforma per a la Millora de la Salut Mental de la Catalunya Central, amb el propòsit de donar veu al col·lectiu de professionals, familiars i usuaris de la salut mental, perquè puguin manifestar-se i dir el que pensen per millorar la salut mental a la Catalunya Central, sense por de represàlies. En aquesta plataforma tindrà cabuda tot aquell que cregui tenir una idea o projecte de millora, per molt transgressor que sigui, sempre que entri dins dels paràmetres de la lògica i la raó.

Els que conformem aquesta plataforma des del seu principi, ens hem proposat no ser una oposició a la salut mental com a tal, sinó que volem ser uns col·laboradors actius en la millora d'aquest apassionant món, en el que el millor està per fer-se i. Posicionant-nos d'una manera ferma i sense deixar-nos influir per interessos que ens vulguin minvar en la nostra obstinació de millorar la salut mental.

Si confluïm entre totes les persones per a aconseguir aquest somni, algunes coses poden deixar de ser una utopia per convertir-se en realitat.

Treballarem sense pressa, però sense pausa perquè així sigui.

Finalment, volíem donar un toc d'atenció vers les persones que patim o hem patit un trastorn mental. Malgrat ser milions d'afectats, som els grans ignorats dels mitjans de comunicació públics: només apareixem quan hi ha alguna notícia de caràcter violent o morbós.

I ja, només ens resta donar-vos les gràcies a totes i a tots per la vostra assistència i atenció, i concloure llegint-vos unes dades estadístiques de l'OMS (Organització Mundial de la Salut):

• Una de cada 4 persones, o sigui el 25% de la població, tindrà un trastorn mental al llarg de la seva vida.
• Com a mínim 450 milions de persones a tot el món estan afectades per un trastorn mental o conductual que dificulta greument la seva vida. Totes les persones correm el risc de tenir problemes de salut mental.
• Es preveu que els trastorns mentals augmentaran considerablement en els propers anys.
• Els trastorns mentals representen el 12,5% de totes les patologies, un percentatge superior al del càncer o els trastorns cardiovasculars.
• El 22% de la població pateix episodis d'ansietat i depressió en un moment de la seva vida, i aquestes són les principals causes de discapacitat al món i el motiu de la quarta part de consultes a centres de salut.
• Un 1% de la població desenvoluparà alguna forma d'esquizofrènia al llarg de la seva vida.
• Menys del 25% de les persones afectades són diagnosticades i tractades correctament als països occidentals, tot i disposar de tractaments efectius per a la majoria de trastorns mentals.