Manresa fa cinc anys seguits que perd població nouvinguda, tot i que les darreres dades certifiquen una frenada molt notable d'aquesta pèrdua. De restar més de 800 immigrants durant dos anys seguits (2012-2013 i 2013-2014), ha passat, en el darrer recompte, a restar-ne 46.
Les dades del padró d'immigració de Manresa, que recull i elabora el Programa d'Acollida de l'Ajuntament, i que estan pendents de l'acceptació i el filtratge final de l'Instituto Nacional de Estadística (INE), el que fan és dibuixar tendències. El darrer, corresponent al desembre del 2016, confirma la gradual franada en la pèrdua de població nouvinguda, si bé el saldo encara sigui negatiu.
En el darrer recompte, els immigrants representen el 15,84% del total de la població, mentre que, els anys amb més fluxe, havien arribat a representar el 18%, amb arribades de més de 2.000 persones en només un any.
Cal apuntar que en el padró d'immigració del juny del 2015 al del 2016 -es fa cada mig any i Regió7 l'analitza puntualment- el saldo va ser positiu, amb 191 nouvinguts més. Fonts informades expliquen que el fet que un recompte surti positiu i l'altre negatiu és circumstancial. Pot passar, per exemple, que hi hagi reagrupaments de famílies nouvingudes aprovats pel govern que es facin efectius de cop. Va ser, per tant, una remuntada puntual. Com esmentàvem a l'inici, per al que són molt útils aquests recomptes és per marcar tendències, com ara la que indica la paulatina recuperació dels nouvinguts, que les mateixes fonts atribueixen a l'arribada de persones directament de l'estranger. En concret, han representat el 45% del total de persones que s'han empadronat a la ciutat el 2016, mentre que el 2015 només van suposar el 25,5%. Vol dir que ja no hi ha tant moviment interior a Catalunya i Espanya com el de l'època forta de la crisi, sinó que arriben des del seu país d'origen. Això se sap pel número de persones que s'empadronen amb el passaport, que han passat del 32,2% el 2015 al 40,43% el 2016.
En les xifres generals de població, l'aturada de la sangria d'habitants que, entre altres conseqüènciues, va portar l'INE a prendre a Manresa la categoria de gran ciutat el 2015 -amb la corresponent pèrdua de diners-es veu molt més reflectida. D'un any a l'altre, s'han guanyat 108 persones, que del 2014 al 2015 van ser 208. Són dades positives, després de tres anys seguits, del 2011 al 2014, perdent-ne. Si es fa la comparativa de mig any, entre el juny i el desembre del 2016, en canvi, es va registrar una pèrdua de 321 habitants. Tot plegat, el que demostra és que hi ha molt moviment de població.
104 països a Manresa
El total de països amb representació a la ciutat és de 104 i la població originària del Marroc continua sent el col·lectiu immigrant resident a Manresa més important. Representa el 45,87% del total de la immigració i el 7,26% de la població total. Si es compara un any amb l'altre, ha baixat lleument, amb 6 persones menys.
Després del Marroc, l'ordre dels països amb més població es manté com en els últims padrons. Així, en els tres llocs següents, hi trobem Romania, Xina i Senegal. En el cinquè lloc hi ha Bolívia, que ha rellevat l'Equador, que en el recompte de juny a juny li va passar al davant. El ràquing continua amb Equador, Ucraïna, Polònia, Colòmbia i Hondures, que avança Itàlia, que en els anteriors recomptes sempre ocupava el desè lloc. Comparant la població d'un any a l'altre, només tres països n'han guanyat, mentre que la resta en perden. Baixa especialment el Senegal, amb 50 habitants menys, seguit de Romania, amb 37 menys, i l'Equador, amb 30 menys. Bolívia, 28 i Polònia, 21.
En els deu països hi ha bastant equilibri entre homes i dones, llevat del Senegal, amb un 73% d'homes, i d'Hondures, on passa el contrari, el 72% són dones.
La crescuda de Veneçuela
Els únics països del rànquing que guanyen habitants d'un any a l'altre són Ucraïna (21), Hondures (20) i Colòmbia (15). Fonts informades que elaboren el padró expliquen que, en el cas d'Ucraïna, el creixement que hi ha ve de fa temps i es deu a la situació general del país, i no només als conflictes a les regions del nord-est amb Rússia i Crimea. Alguns d'aquests ucraïnesos són els que hi ha al centre d'acollida de refugiats, a l'antiga casa de les germanetes dels pobres. En aquest centre també hi ha població de Veneçuela, que d'un any a l'altre ha crescut amb 45 persones. És el país que n'ha guanyat més de tots. Quant a Hondures i al fet que passi Itàlia al davant en la llista dels deu, l'explicació és que és un creixement que es produeix des de fa temps, provocat per la inestibilitat socioeconòmica que viuen a causa de la violència al país.
Mirant l'evolució dels deu darrers anys dels països amb més immigració a Manresa, no tots reprodueixen el mateix patró. N'hi ha en què augmenta progressivament i arriba un punt que baixa i que s'estabilitza (Marroc) i altres que van fent pujades i baixades, com Romania i Polònia.
