El govern municipal va aconseguir en el darrer ple aprovar el Pla Local d'Habitatge 2017-2022 -que gairebé triplica la inversió en aquest camp i suposa un gran salt quantitatiu i qualitatiu (vegeu diari de dimecres)- amb només el vot contrari de la CUP.

La CUP va fer pinya amb la PAHC per mostrar les mancances d'un document que uns i altres consideren insuficient.

Primer va intervenir, fent ús del reglament de Participació Ciutadana, Gabriela Islas, de la PAHC que va deixar clar d'entrada que el col·lectiu no se sentia prou escoltat: «és igual que us parlem en xinès, igualment no ens feu cas», va etzibar.

Islas va transmetre al govern i als regidors de l'oposició que li donaven suport que es tractava d'un document que partia d'una premissa bàsica incorrecta: la fredor administrativa davant una situació d'emergència habitacional que el que vol dir és que hi ha persones que no tenen un sostre i que necessiten ajuda.

Islas va explicar que qui se n'havia fet càrrec del seu problema havia estat la Platafoma d'Afectades per la Hipoteca i el Capitalisme quan allò que hauria de ser normal és que se n'hagués fet càrrec l'Ajuntament.

«Amb aquest pla l'Ajuntament continua sense fer-se càrrec de la gent que no pot viure en una casa digna, sense oferir fraternitat, sense esmenar la feina que no s'ha fet en 25 anys en el camp de la rehabilitació i sense garantir que cap llar es perdi per manca de recursos».

La CUP va argumentar extensament el seu vot contrari. Jordi Garcés va destacar que el pla no dóna solució a les 1.528 unitats familiars que pateixen d'emergència habitacional.

Segons la CUP, la prioritat del pla hauria de ser incrementar el parc municipal d'habitatge i donar resposta immediata a l'emergència habitacional: «no podem esperar que es desenvolupi per complet aquest pla de sis anys quan la nostra ciutat necessita solucions urgents per a totes aquestes famílies».