L’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, va passar comptes, ahir al vespre, dels dos anys de mandat, convidat per la demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes. Junyent va respondre quinze preguntes que li van formular periodistes dels cinc mitjans de la ciutat que, entre d’altres, van servir perquè anunciés que l’Ajuntament estudia fer una campanya per atraure gent que s’empadroni a Manresa per superar bé els 75.000 habitants i tornar a guanyar la categoria de gran ciutat. El proper examen, va informar, el passarà l’1 de gener del 2019.

En l’acte, que va ser àgil i va atraure a la seu del col·legi a la Plana de l’Om una vintena de persones, entre les quals set regidors de l’Ajuntament (cinc de CDC, un d’ERC i el cap del PSC, Felip González), l’alcalde no va defugir cap pregunta, si bé n’hi ha alguna que no va respondre, com la de si es tornarà a presentar a les properes eleccions. Sobre la possibilitat de reeditar el pacte amb ERC si calgués, va afirmar que no li importaria gens perquè s’hi sent molt còmode; en canvi, va preferir no imaginar-se l’escenari d’un pacte amb els republicans amb aquests com la força més votada. També quant a la seva relació amb aquest partit, i sobre el Vermellgate en concret (les gravacions al diputat convergent Bonvehí que van assenyalar a la regidora d’ERC Mireia Estefanell), va explicar que va prendre la decisió de retirar els càrrecs a Estefanell perquè si no hagués fet res «la ciutadania no ho hauria entès». Va remarcar que s’han de separar «les persones de les seves actuacions».

El partit de tennis en forma de pregunta i resposta de l’alcalde amb els periodistes va durar una hora i quart i va començar amb la seva exposició de les 45 actuacions realitzades, iniciades o anunciades aquest mandat. La darrera imatge de la projecció que va acompanyar les seves explicacions era una fotografia amb els regidors Marc Aloy i Àuria Caus de quan es va presentar el nou cartipàs, amb la marxa d’Estefanell pels motius esmentats i d’Olga Sánchez per motius personals, i la incorporació de Neus Comellas, que era a la vetllada.

Demanat sobre les comunicacions de Manresa, va anunciar que s’ha reunit amb el director general de Carreteres i li ha demanat el desdoblament de la C-55, ni que sigui en els trams més problemàtics. Del tren no en va dir res, potser perquè ja el dóna per perdut. En temes de pes com que hi hagi 900 infants de Manresa que necessitin un ajut per poder dinar cada dia, i que dels 13.000 usuaris atesos pels Serveis Socials el 2016, 1.500 tinguessin un problema d’habitatge, va recordar que són problemàtiques que no només es donen a la ciutat de Manresa.

Sobre la de l’habitatge en concret, lligat amb la recuperació del Centre Històric, va insistir en el paper que hi haurien de tenir els privats. I, sense moure’s del Centre Històric i preguntat sobre si no acabarà de sortir mai del pou, va parlar d’un «canvi de tendència», però va insistir que necessita temps i que els qui aspiren a tornar a veure comerç al carrer de les Piques, per posar un exemple, val més que s’esperin asseguts. Per als que ambicionen que hi hagi més activitat comercial a les Escodines (a la plaça de Sant Ignasi només hi queda la farmàcia i l’estanc del carrer de les Escodines se’n va anar a la Via de Sant Ignasi), va preveure que els nous accessos al Museu Comarcal i les millores a l’entorn segur que hi jugaran un paper positiu.

Sense Papa per al 2022

Junyent pràcticament va desestimar la possibilitat que el Sant Pare visiti Manresa el 2022, coincidint amb la celebració dels 500 anys de l’arribada de sant Ignasi a la ciutat.

Carmina Oliveras (grup TLB), Pilar Goñi (Grup Taelus), Jordi Sardans (El Pou de la Gallina), Pere Fontanals (NacióManresa) i Jordi Morros (Regió7) van plantejar les preguntes, i Enric Badia, president de la demarcació, va moderar. Morros va trametre a l’alcalde que el diari havia convidat els lectors a plantejar-li qüestions i que el 80% s’havien centrat en el mal estat dels carrers i la manca d’aparcament gratuït. Junyent va respondre que el primer tema s’ha començat a resoldre, però que el segon va per llarg.