Aquests dies el primer tram del passeig de Pere III de Manresa està en obres per substituir rajoles malmeses pel pas del temps. Una intervenció necessària, ja que cal recordar que fa 30 anys que a l´artèria més emblemàtica de la ciutat se li va donar la fesomia amb què ha arribat fins a l´actualitat.
El Passeig va ser inaugurat el dia de Sant Pere del 1891 i gairebé cent anys després necessitava una remodelació.
Es van cobrir els seus 8.600 metres quadrats de superfície, amb una capa de pedra natural i altres paviments que asseguressin la seva durabilitat. Uns paviments triats per configurar una cal·ligràfica ornamentació en forma d´ungles o escates de color gris blavós en combinació amb d´altres d´un to més suau.
Durant molts anys el Passeig havia estat una via aglutinadora d´indústries i a poc a poc els manresans es van anar acostumant a emprar-lo com a centre de reunió i eix vertebrador del creixement de la ciutat.
De la festa d´estrena de les obres de reforma del primer tram del Passeig se´n pot trobar notícia a l´edició de l´1 de juny del 1987 de Regió7. La crònica deixa constància que en aquella data encara no estava ben acabat del tot.
Per a l´ocasió, excepcionalment les taules i cadires dels bars i quioscos s´havien situat a les calçades laterals, a frec de les façanes dels edificis, i això deixava a disposició dels vianants tota l´andana central.
La festa coincidia amb la Fira de l´Ascensió i la campanya electoral a les municipals. A la part baixa del Passeig, l´alcaldable Juli Sanclimens (que acabaria gua-nyant les eleccions) repartia caramels als vianants davant la seva oficina de campanya, a l´altura del quiosc del Quimet, mentre membres de la seva candidatura lliuraven globus a la mainada. Els socialistes de l´alcalde Joan Cornet (que sortiria derrotat dels comicis), per allò que no fos dit que treien rèdit electoral de les obres municipals, van instal·lar el seu tenderol a la plaça Sant Domènec.
El Passeig ja feia temps que havia deixat de ser una avançada de l´eixample de la ciutat i que havia esdevingut el seu melic.
Manresa canviava, es refeia el seu eix circulatori de pont Nou a pont de Ferro, naixien suburbis i s´urbanitzaven perifèries, però no canviava el Passeig. Quan es va decidir actuar-hi hi va haver polèmica perquè venien eleccions.
