Als 106 anys i 6 mesos, Marcelino Solà Traser-ra encara té les forces i les ganes necessàries per baixar al seu hort a llaurar la terra o treure les males herbes. Tot i ser la persona més gran de Manresa, té una salut envejable que li permet fer gairebé totes les accions quotidianes i ser pràcticament autònom.

Viu a casa seva, on va néixer i ha passat tota la vida, amb el seu fill Climent, la seva jove i el seu nét. «El meu pare es dutxa, s'afaita i es vesteix tot sol cada matí. Camina ajudat d'un bastó, però això no li impedeix pujar i baixar escales, sortir a passejar pels voltants de la casa i xerrar amb els veïns. L´única cosa que no pot fer és conduir», comenta Climent Solà. El que pot arribar a sorprendre és que, fins i tot, pot treballar, com explica el mateix Marcelino: «Quan no recordo que tinc més de 106 anys i sóc gran, baixo a l´hort i em poso a treballar. Al cap de mitja hora les cames se'm queixen i penso que he de parar perquè si no demà estaré baldat».

Va néixer el 7 de gener del 1911 en una família de pagesos, el tercer de quatre germans, tres homes i una dona. Recorda la seva infantesa «molt dura i pobra», on les seves joguines eren les eines del camp del seu pare. Va aprendre a llegir, escriure i una mica de geografia amb les monges de Casa Caritat i no oblida les lliçons religioses que li donaven les seves mestres.

Als 9 anys va canviar l´escola per les feines al camp. Va començar ajudant els pagesos veïns a regar, tallar males herbes i donar menjar al bestiar, fins que a la majoria d´edat va començar a ajudar el seu pare amb el negoci familiar. Tenien horts i bestiar, però el seu ingrés principal procedia de la venda de llet.

Quan tenia 26 anys va ser cridat pel bàndol republicà per lluitar a la batalla de l´Ebre. «Vaig disparar molts trets, però no sé si en vaig encertar-hi gaires», explica.

Un cop tornat a casa, va començar a festejar amb una veïna que va acabar sent la dona de la seva vida, amb la qual ha tingut dos fills que li han donat tres néts i dos besnéts. «Conèixer la meva dona i el naixement dels dos fills són els moments més feliços de la meva vida», afirma convençut. Segons ell, el secret per superar els 100 anys és tenir tranquil·litat, «el cos és una maquinària que hem de cuidar», sentencia.