Actualment dirigeix el Sistema d´Emergències Mèdiques (SEM) a la demarcació de Girona i anteriorment va estar al capdavant del servei a la Catalunya Central durant sis anys. Anna Fontquerni ha estat convidada a la capital del Bages pel grup Dones Emprenedores i Innovadores de Manresa perquè expliqui com s´ha d´actuar en situacions de pànic. La doctora assenyala que la preparació, la previsió i la tenacitat són clau per afrontar amb èxit les situacions de pànic.

El personal del SEM ja està acostumat a afrontar situacions al límit i complicades, així que vostè és experta a afrontar situacions adverses. Com s´ha d´actuar en situacions de pànic?

Primer hem de definir què és el pànic. Podríem dir que és una por extrema que pot provocar canvis fisiològics, segons el diccionari. I si mirem les guies mèdiques de referència internacional ens diuen que és l´aparició sobtada d´ansietat o de dos o més símptomes com poden ser palpitacions, sensació d´ofec, molèsties al pit, nàusees o sensació de mort o sensació de perdre el control. Per parlar de com afrontar les situacions de pànic, doncs, hem de tractar les respostes que donem davant les crisi.

Doncs com s´han d´encarar els moments de crisi?

Imaginem que hi ha un desastre, com per exemple un tsunami. Probablement els recursos es veuran superats en l´atenció mèdica de les víctimes. Hi ha elements clau, com la planificació prèvia i les tasques que ha de fer cadascú. És important, també, l´estructura que tenim per afrontar aquesta situació. No es tracta que hi hagi una gran estructura, sinó que sigui elàstica i fàcilment adaptable a la realitat i a les situacions d´emergències que puguin sorgir. Si hi ha un augment de l´activitat en una zona, primer activarem el serveis del Bages, per exemple. Després els del Berguedà i, potser, després els del Solsonès.

Expliqui algun cas real i com treballa el SEM.

A vegades hem de treballar en accidents de trànsit greus, on hi ha diverses víctimes. Una de les primeres tasques és identificar l´estat de les víctimes. Si les ferides són greus, aniran a unitats medicalitzades, i la resta es derivarà a altres àrees. I cada grup i individu de l´operatiu de rescat s´encarregarà d´una tasca concreta. És important, doncs, saber convertir una situació complicada en una crisi petita. Com? És important delegar la feina entre tots els grups que participen en el rescat per no veure´s desbordat. Quan hi ha tantes coses a fer, molts cops no se sap ni per on començar, i per tant és molt millor repartir la feina perquè si no és impossible d´assumir-la. Després de cada situació de crisi a afrontar se n´ha d´extreure un aprenentatge per millorar la resposta en aquests moments complicats.

A la vida diària de les persones, com es poden traduir tots aquests protocols des del SEM han establert per afrontar les crisis.

En els serveis mèdics abans es penalitzava si alguna cosa no sortia bé, i ara el que fem és analitzar-ho bé i millorar-ho. Imaginem que som membres d´una empresa d´autobusos i que hi hagut un accident. Podríem dir, abans de fer una anàlisi exhaustiva, que el conductor no en sap. Però estudiant bé què ha passat podrem determinar, per exemple, que no havia fet les hores de descans suficient o que no tenia la formació adequada per a un determinat tipus de conducció. Si no s´analitza bé la situació, no es descobreixen els errors i per tant és més complicat millorar.

Anàlisis i coneixement que s´acumulen per ser més eficaços.

Sí, i hi ha situacions de crisi que es poden preveure. A l´estiu, per exemple, ja sabem que hi ha un increment d´activitat. Doncs gestionem el que poden anticipar.