L'Ajuntament de Manresa té expedientats els bancs per tenir 546 pisos buits més de 2 anys, però no ha posat cap sanció per aquest fet. De fet, cap ajuntament ha sancionat una entitat bancària per aquest fet. L'afirmació és certa, però té un parany: el que sí que s'han imposat són multes coercitives. No és el mateix. De fet, més d'un any després que l'Ajuntament anunciés que es començaria a multar els bancs, només s'han aconseguit 11.000 euros del Banc Sabadell.

El regidor d'Habitatge, Joan Calmet, i la jurista especialitzada en aquest tema, Rosa Pintó, asseguren que multar els bancs és extremadament complex, sobretot quan el que es vol són claus de pisos per poder-los destinar a cobrir necessitats socials.

Pintó afirma que «no hi ha cap ajuntament que hagi sancionat els bancs». El que hi ha hagut són multes coercitives, que no és el mateix. I afegeix que «el problema és que tothom es queda amb la paraula multa i es pensa que estem aplicant sancions i no, no hi hem arribat encara», explica Pintó.

La diferència entre sanció i multa coercitiva és que la multa coercitiva té una funció de forçar a realitzar una acció i va acompanyada d'un nou termini. La llei permet fer-ho fins a tres vegades. Les multes coercitives només poden ser fins al 20% de la sanció. Així que cal quantificar la sanció global perquè si no no es pot imposar la multa. La llei diu que abans de sancionar cal oferir mesures de foment i això ha derivat a obrir processos de regularització previs a la sanció.

A Manresa es va aprovar el Programa d'inspecció i intervenció en habitatges en situació anòmala, que donava diferents opcions per regularitzar. Una és que si el banc té un grup d'habitatges i d'aquests en cedeix el 25% per a lloguer social es regularitza el conjunt dels seus habitatges. Una altra línia de regularització seria demostrar amb el certificar d'un agent de la propietat immobiliària que posa els pisos a lloguer assequible.

S'ha «estigmatitzat» el Sabadell

Calmet i Pintó creuen que «s'està estigmatitzant l'entitat financera que menys pals a les rodes ha posat a l'Ajuntament».

La jurista reconeix que és cert que només s'ha arribat a posar multes coercitives al Banc de Sabadell, però adverteix que això es pot dir perquè ja s'ha dit (el govern ho va fer públic a final de l'any passat) malgrat que, des del seu punt de vista, el que s'ha fet ha estat «estigmatitzar un banc per un tema d'ordre de procediment».

Això vol dir que si un banc no presenta recursos es poden accelerar les accions, «i és en certa forma injust» que «el banc que més ha complert» sigui el que s'utilitza per criticar que no es pressioni prou les entitats financeres.