Tal dia com avui de fa 25 anys, el 14 de juliol del 1992, van tenir lloc les darreres detencions de la primera onada de la ràtzia olímpica contra l'independentisme català, en el marc dels Jocs de Barcelona. L'anomenada operació Garzón va arrencar el 29 de juny del 1992 amb les detencioms de tres manresans: Esteve Comellas, David Martínez i Jordi Bardina, acusats de pertànyer a Terra Lliure.
En aquest cop contra l'indepentisme català es van detenir 45 persones, la majoria durant les setmanes prèvies a les Olimpíades, i moltes van ser aïllades completament durant cinc dies. Dels 45 detinguts finalment van anar a judici 24 persones (entre les quals Bardina, Comellas i Martínez), i la resta van ser posats en llibertat sense càrrecs.
Tres anys després de l'allau de detencions, l'abril del 1995, es va celebrar el macrojudici a Madrid i en la sentència que va dictar el 10 de juliol l'Audiencia Nacional va absoldre sis acusats i, tot i condemnar a penes diverses la resta, va sol·licitar l'indult per a tots, que un any després va concedir el govern estatal.
Aquella operació policial del 1992 es va produir un any després de l'anunci de la dissolució de Ter-ra Lliure, i moltes detencions de després es va demostrar que van ser indiscriminades i el tracte dels detinguts, amb maltractaments, va provocar importants mobilitzacions i actes populars a tot Catalunya per demanar la llibertat dels detinguts.
Tot plegat es produïa en dies previs a la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona. El dia 10 de juliol del 1995 l'Audiencia Nacional va dictar sentència i va absoldre sis acusats, i malgrat que va condemnar a penes diverses la resta, va demanar l'indult per a tots. D'altra banda, dos dels detinguts no van quedar en llibertat perquè tenien altres processos judicials pendents.
Un documental estrenat ara fa tot just cinc anys va recollir les experiències dels detinguts durant la ràtzia olímpica contra l'independentisme català del 1992. El documental, titulat L'operació Garzón contra l'independentisme català, també recull el testimoni del mateix Baltasar Garzón, que justifica la necessitat de les detencions; i de periodistes, advocats i personalitats del món cultural, social i polític.
El reportatge presta especial atenció als cinc dies d'aïllament i als moments de tortura que van patir els detinguts; i també aborda els posteriors judicis, la condemna de 18 dels detinguts, així com la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg.
