Alexis Serra (Manresa, 1975) continuarà amb tota probabilitat com a número dos de la conselleria de Presidència, que ara assumeix Jordi Turull en substitució de Neus Munté, amb qui ha treballat com a cap de gabinet des que va fer-se càrrec de la cartera de Benestar i Família, en la legislatura anterior. Avui hi ha d'haver les darreres converses per confirmar que continuarà en el càrrec.

Si no hi ha cap situació inesperada a darrera hora, vostè continuarà com a cap de gabinet en la conselleria de Presidència.

Segurament que sí, tot i que encara queda una darrera conversa per acabar-ho de confirmar. I és que tot s'està produint a un ritme trepidant en una legislatura que està tocant a la seva fi. Com deia divendres el nou conseller Jordi Turull en el traspàs de poders, no hi ha el marge de 100 dies de gràcia per fer un balanç dels seus primers passos en el Govern de la Generalitat perquè no disposa d'aquest temps.

Neus Munté, amb qui ha treballat en els darrers anys, ha hagut d'abandonar el Govern juntament amb Jordi Jané i Meritxell Ruiz en aquesta recta final de la legislatura. Com interpreta els canvis en l'executiu català?

Només puc parlar bé del compromís de les persones que hi han estat perquè han tingut un compromís molt sòlid amb la institució de la qual formaven part i amb el projecte polític que encapçalaven. A part, també he mantingut relació anteriorment amb el nou conseller de Presidència per la seva tasca al Parlament de Catalunya. Ell i la resta de consellers que han entrat també són polítics molt compromesos amb el país i és lògic, doncs, que persones que creuen fermament en aquest projecte polític formin part del Govern català just abans de l'1 d'octubre.

En el seu partit, n'hi ha que pensen que el grau de sacrifici del PDeCAT és més alt que el d'ERC. Vostè també creu que el preu a pagar és massa alt comparat amb els companys republicans al Parlament i al Govern?

Tant el PDeCAT com ERC tenen un propòsit molt clar en la seva actuació conjunta a les institucions catalanes i treballem plegats. El grup parlamentari de Junts pel Sí n'és un exemple. Aquí, no només hi ha el PDeCAT i ERC, sinó altres formacions que també sumen, i les actuacions polítiques en aquest mandat es produeixen arran d'una confluència entre totes aquestes forces. Tenim gent de gran vàlua a totes les formacions i també entre els independents que integren Junts pel Sí. Estem caminant junts i no podem parlar dels uns i dels altres per separat.

Com convenceria els militants de la seva formació que opinen que el PDeCAT és qui paga els plats trencats sempre?

Forma part de les lògiques dels partits. Hi ha punts de vista diferents, i això s'ha de viure amb normalitat. Estem en un temps d'excepcionalitat política. No és una legislatura normal. La situació actual és que el país ha de donar una resposta democràtica. No vull entrar en si uns fan més sacrificis que els altres. Quant a sacrificis, hi ha persones condemnades, i totes tenen el mateix color polític. Ningú ha de dubtar del Govern de la Generalitat ni de Junts pel Sí. El PDeCAT està orgullós de gent que ja va fer la consulta del 9-N. Si algú dubta, que recordi que hi ha un president i tres exconsellers que han estat inhabilitats.

Puigdemont encara el tram final fins a l'1-O reforçant fidelitats, però com es farà el referèndum amb un estat espanyol totalment en contra?

El Govern es prepara per donar la paraula a la gent. Aquest és el pròposit. Davant aquest objectiu tan noble cal determinació davant un estat que hi juga en contra. Per les enquestes sabem que hi ha un alt percentatge de catalans que volen aquest referèndum.