Només eren les 9 del matí però feia molta, molta calor. La capella del Sant Crist del Guix va quedar petita davant el prop d'un centenar de persones que van voler seguir la missa inaugural de la rehabilitació de l'edifici religiós, oficiada per mossèn Antoni Boqueras, i els vanos no van parar de moure's durant la mitja hora llarga que va durar la cerimònia. Però ahir era un dia gran per als veïns del Guix i l'àmplia participació en la trobada, seguida per altres activitats de les festes d'estiu, va certificar que l'espera havia valgut la pena.

La capella és originària del segle XII i les seves parets han estat testimoni de l'evolució de la ciutat durant centenars d'anys. Ubicada al capdamunt d'un turó que, avui en dia, està envoltat de naus industrials, a tocar del Palau Firal, fa uns anys amenaçava perill per una esquerda al sostre que l'Ajuntament es va comprometre a arreglar. Però ja se sap que l'home proposa i Déu disposa, i la reparació es va anar complicant per les successives incidències que van anar apareixent en el petit temple del nord de la ciutat.

«Primer havia de costar 30.000 euros i, al final, el pressupost ha estat el doble», va explicar ahir al matí a Regió7 el regidor Joan Calmet, titular de les competències d'Habitatge i Barris i de Turisme dins del govern municipal, i que va assistir a l'acte acompanyat de l'alcalde Valentí Junyent. Les reduïdes dimensions de la capella no s'adiuen ni amb el gruix dels problemes que ha causat la restauració ni amb l'enormitat del goig que ahir expressava, en nom dels membres de l'Associació de Veïns de les Cots, el Guix i la Pujada Roja, Maria Pilar Sucarrats: «Avui és un dia de joia, gràcies per la paciència. Aquesta capella és de tots els manresans».

Dia de festa

El tercer diumenge de juliol estava marcat en el calendari, i la rellevància de la data quedava palesa en el fet que, a primera hora del matí, una munió de cotxes circulava pels carrers habitualment buits en jornades no laborables del polígon dels Dolors. Fins i tot un Volvo blanc que va portar de corcoll els responsables de muntar la festa posterior a la missa -xocolata amb xurros i homenatge a la gent gran al matí, i cantada d'havaneres i botifarrada a la tarda-, que no van poder desallotjar fins que mossèn Boqueras va comminar els concurrents a marxar en pau. Tal com mana la llei de Murphy, el propietari del vehicle ocupava plaça a la segona fila de bancs a l'interior de la capella i va restar aliè en tot moment a les molèsties que ocasionava.

Anècdota al marge, la missa va ser breu en consideració al dens microclima: «haurem de pensar en posar aire condicionat», va manifestar el capellà en to de broma. Fins ara, el bisbat havia donat permís per dir missa en el local social de l'entitat veïna: a partir d'ara, cada diumenge es podrà escoltar la paraula sagrada a la capella del Sant Crist del Guix, el lloc més adient per fer-ho.

Una esquerda i molt més

Les parets blanques donen un aire de netedat a una església en què destaca poderosament la figura del Sant Crist rere l'altar. La imatge satisfeia els congregats, però la història recent de la capella és plena d'obstacles. L'alcalde Valentí Junyent va reconèixer davant dels veïns que arribar fins a la jornada d'ahir «no ha estat fàcil», i per això va agrair «el treball de l'associació de veïns i de les empreses i la perserverança del regidor Calmet».

Sucarrats es va aventurar a afirmar que tard o d'hora s'intentaria obrir la finestra situada sobre la portada d'entrada, que ara està tapiada. Però per a Joan Calmet, «l'obra es dóna per acabada». Quan els tècnics municipals van entomar la reparació de l'esquerda del sostre, es van adonar que hi havia el risc que tot plegat se n'anés en orris. Els arcs preexistents causaven unes tensions que eren perjudicials per a la integritat de l'edifici, i finalment es va executar un sostre de fusta que cobreix a hores d'ara la capella. «També es va fer una riosta, que és una cotilla de ferro forjat que relliga l'estructura», va afegir.

Les obres van incloure un nou terra enrajolat, la pedra nova per a la façana que es desfeia, una barana de fusta per al cor i la reparació de l'escala que hi puja, que es va esfondrar pel seu mal estat. Només s'han aprofitat uns quants graons i l'accés és ara de ferro. Tot plegat per dotar d'un vestit nou una capella amb molts segles d'història que ahir va lluir com els veïns feia temps que desitjaven veure. Ara s'imposa la normalitat a la capella del Sant Crist del Guix.