En aquests temps, si et parlen d'una campanya titulada «No puc esperar!» és fàcil pensar en independentistes urgents que volen el referèndum per a avui mateix abans de dinar i la república a l'hora de berenar. Però no: la campanya va de la gent que no pot esperar per anar al lavabo; per ser més precisos, de la gent que té aquestes urgències a causa de determinades malalties del sistema digestiu. Una associació d'afectats promou que institucions i establiments facilitin l'accés als seus lavabos a les persones dotades del carnet «No puc esperar!», expedit a partir d'un certificat mèdic.

L'entitat va defensar dijous al ple municipal de Manresa les seves peticions, recollides en una moció conjunta que va ser aprovada per unanimitat. En síntesi: afegir a la llista tots els lavabos d'instal·lacions municipals, promoure que s'hi apuntin establiments comercials i d'hostaleria, i divulgar la problemàtica. Tots d'acord. El govern municipal ho treballarà amb els gremis. Aplaudiments per a Judit Padilla, que va parlar en representació dels afectats.

Tots d'acord, però un munt de feina per fer. L'Associació de Malalts de Crohn i Colitis Ulcerosa de Catalunya, ACCU, manté un web molt complet que inclou l'aplicació «troba un lavabo». Com que «la necessitat urgent i sovint imprevisible d'anar al lavabo és el problema que més angoixa els nostres pacients» (tant que «arriben a no fer vida social»), l'aplicació ajuda a trobar l'establiment adherit més proper. El dia del ple municipal, el web llistava disset establiments de Manresa, que en realitat eren quinze perquè dos estaven duplicats. Dels quinze, dotze eren establiments sanitaris públics: hospitals, ambulatoris, centres especialitzats... i només tres, establiments privats: un servei d'estètica, una botiga d'alimentació gurmet i un centre dental. No hi constava cap dels lavabos de titularitat municipal. Tampoc cap bar ni restaurant, i això que és la mena de lloc en el que pensa la majoria de gent en cas d'emergència. Són moltes les persones que, sense tenir cap dels problemes mèdics llistats en el projecte, s'han trobat amb un recargolament i han corregut al bar més proper on han clamat: «un cafè si us plau on tens el lavabo!». Sé de més d'un cas en què, en sortir, no hi havia cap cafè a la barra. «De fet no el volies, oi?», ha dit el cambrer, comprensiu.

Però al ple municipal de Manresa les coses no poden ser senzilles. El regidor de Democràcia Municipal, Ton Sierra, va presentar una esmena «in voce», o sigui, amb la veu, demanant que en la mesura del possible, etcètera, es construeixin més lavabos municipals. I la regidora Gemma Tomàs, de la CUP, va elevar l'àmbit de debat en situar-lo en l'esfera de l'«urbanisme feminista», en el qual la ciutat garanteix a totes les (persones) ciutadanes l'accés als drets bàsics, un dels quals és no haver-se d'aguantar. La traducció és que existeixi un lavabo cada ics metres de via pública, igual com cada ics metres hi ha un contenidor de brossa. Però no pel sistema de construir-los de nou, com apuntava el regidor Sierra i secundava el socialista González, sinó pel de convertir en públics els dels establiments privats necessaris. Cap a la socialització dels evacuadors particulars pel bé de la ciutat. La regidora Rossich els va recordar que els establiments privats tenen un dret anomenat «d'admissió».

Instants abans, i després d'unes paraules d'Enric Badia, president de la delegació del Col·legi de Periodistes, el ple havia aprovat incorporar Josep Maria Planes a la Galeria de Manresans Il·lustres. Tindrà retrat al saló de sessions. Planes, assassinat per la FAI l'agost del 1936, era un geni de la crònica, un luxe tot terreny estroncat per la ignorància del fanatisme. Un es pregunta què hauria pogut fer una ploma com la seva amb un tema com les urgències intestinals que es debatia tot seguit. Hi hauria posat un punt d'humor però també molta humanitat, empatia i l'admiració necessària pels qui lluiten. Planes xalava amb el progrés, i una societat que es preocupa del benestar de tothom, també dels grups minoritaris amb necessitats que sonen estranyes, és una societat de progrés.