El director de l'acadèmia d'idiomes Madison School, el manresà Eduard Salas, havia passat una setmana al país africà de Benín per feina i es dirigia a l'aeroport de Cotonou per tornar a Barcelona, prèvia escala a la ciutat marroquina de Casablanca, però en el trajecte de tornada amb mototaxi dos assaltants se'ls van apropar amb motocicleta i els van tombar el vehicle. Van treure un matxet i li van començar a cridar en francès que els lliurés la cartera sota l'amenaça de matar-lo. Però abans de poder entregar els diners que portava, un dels assaltants tenia la intenció de colpejar-lo violentament al cap amb el matxet.

«La meva reacció va ser posar la mà esquerra per protegir-me el cap i vaig rebre un profund tall, tan, que em van haver de suturar la mà allà mateix», explica el manresà. Li van robar la cartera i van fugir corrent sense prestar atenció a l'estat en què estava, i ell va demanar auxili quan li va començar a rajar sang de la mà. S'hi va apropar un home a socórrer-lo, que el va portar a un cantó del carrer i va avisar dues noies que exercien d'infermeres, i que en uns baixos del mateix carrer el van tractar tot cosint-li la mà. «Sense condicions higièniques ni anestèsia. Em van fer molt mal», es lamenta. Sortosament no li van prendre el passaport, que encara conservava a la butxaca dels pantalons.

L'aventura no acaba aquí, perquè Salas tenia clar que no volia perdre l'avió i va considerar que la millor opció era arribar a Manresa i anar directament a l'hospital perquè els metges li guarissin la ferida. «No vaig considerar perdre el vol i anar un hospital d'allà, perquè vaig creure que era millor fer el trajecte de més de 12 hores i que m'atenguessin aquí a Catalunya», afirma.

L'atac va tenir lloc la matinada de divendres 14 de juliol. Davant la falta de taxis al país, el manresà havia acordat amb un motorista que el passés a recollir per anar a l'aeroport, però finalment no s'hi va presentar i va acabar fent tractes amb un individu del carrer que portava una moto i que, a canvi d'un preu pel trajecte, estava disposat a portar-lo. «Al carrer pràcticament no hi havia ningú més i la zona on va tenir lloc l'assalt era fosca. Analitzant amb perspectiva, després, el succés, crec que la meva presència en un carrer solitari a la matinada va animar la connivència d'una banda de criminals», reflexiona.La tornada, una odissea

«Vaig tenir sort que les infermeres em suturessin i m'embenessin la mà, perquè després he sabut que passades unes cinc o sis hores, els teixits i la carn tallada per una ferida ja no s'ajunten», explica. Però la tensió no va acabar en el violent atracament. A l'aeroport de Cotonou, malgrat l'estat de la mà, les autoritats aeroportuàries el van deixar passar, ja que els va insistir que havia d'agafar el vol per curar-se la ferida al seu país. Tot i això, tampoc no hi van donar gaire importància.

Temia que, amb unes cures tan maldestres, se li infectés la ferida, tal com va acabar passant. Un cop va arribar a l'aeroport de Casablanca, va arribar tard a agafar l'avió que l'havia de portar cap a Barcelona, segons narra: «Per la inoperància del personal de terra». L'avió encara no s'havia enlairat i va demanar de totes les maneres que el deixessin passar perquè tenia una emergència mèdica, però no va ser possible. «Van aplicar el protocol estrictament i vaig quedar a terra, esperant que sortís un altre vol disponible cap a Barcelona», explica. Gairebé tot un dia vagant per les instal·lacions aeroportuàries. «Vaig demanar que m'atenguessin i em donessin antibiòtic, però s'hi van negar al·legant que m'havia ferit en un altre país», explica.

Ha informat del succés a Amnistia Internacional, organització de la qual és membre. Però és conscient que no es pot fer res contra uns assaltants d'un país africà que només va veure uns instants. El manresà coneix diversos països del continent pels múltiples viatges que hi ha hagut de fer, principalment per qüestions de feina. Salas, l'any 2000, va participar en el programa d'aventures de Tele5 Supervivientes.