Manresa no tindrà síndic de greuges local o defensor del ciutadà, com se'n vulgui dir, malgrat que hi ha dos acords de ple que diuen que sí i fa més de 2 anys i mig que se'n parla. La causa?: quan el govern ha entrat a fons en el tema ha vist que costaria entre 150.000 i 200.000 euros a l'any atendre una mitjana de 40 casos.

Ahir a la tarda, la portaveu del govern, Àuria Caus, va sortir a punxar el globus. I ho va fer amb tota l'artilleria argumental, atès que del que es tractava era d'incomplir, no un, sinó dos acords de ple.

Va explicar a Regió7 que, en aquest cas, a mesura que s'entrava més a fons a valorar la viabilitat de crear aquesta nova figura «ens carregàvem més d'arguments per no fer-ho». Assegurava que el govern estava preparat per rebre crítiques per fer marxa enrere, però ho considerava «un acte de responsabilitat més valent que tirar-ho endavant. Així que hem decidit frenar-ho tenint en compte que sempre som a temps de tornar a posar el procés en marxa».

Entre els arguments que va esgrimir la portaveu del govern hi havia que el Síndic de Greuges de Catalunya recomana que els municipis amb una població inferior a 150.000 habitants no es dotin de síndic local.

Els motius són diversos. En el cas de Manresa la mitjana de 40 queixes a l'any no justificaria una despesa d'entre 150.000 i 200.000 euros entre el cost del local, del síndic i dels suports jurídics i administratius que necessitaria, «sobretot quan podem tenir cobert el servei d'una altra forma».

Segons Caus, encara que amb l'obertura d'un síndic local es pogués doblar la mitjana de ciutadans que s'hi adrecen per fer-li arribar els seus problemes, tampoc estaria justificat fer-ho, perquè hi ha altres aspectes que cal tenir en compte.

Menys garanties

El Síndic de Greuges de Catalu-nya, segons va explicar la portaveu del govern, els havia fet veure que els nous serveis tenen sentit quan milloren els que ja es tenen.

En el cas d'una ciutat de 75.000 habitants com Manresa això no estaria tan clar, ja que el síndic local podria aportar menys garanties d'independència que el servei que funciona a nivell de tot Catalunya.

Per exemple, es perdria capacitat tècnica, atès que el nombre d'assessors seria inevitablement menor i el grau d'especialització també seria més reduït. La sortida es va buscar mitjançant un conveni amb el Síndic de Greuges de Catalunya, perquè intensifiqui les visites a Manresa i les realitzi en cada un dels quatre districtes en què està dividida la ciutat.

«Potser el més fàcil per evitar crítiques hauria estat tirar endavant amb els acords presos, però el més responsable era aturar-ho», va concloure Caus.