L'Ajuntament de Manresa ocupa la posició número 1 -compartida amb vint-i-quatre ciutats més- dels 110 consistoris més importants de l'estat espanyol que analitza l'Associació Transparència Internacional.Quan es va posar en marxa aquest índex de transparència, l'any 2008, l'Ajuntament de la capital del Bages es va situar en la posició 53. Això suposa passar d'una situació clarament intermèdia a liderar el rànquing.

S'han publicat índexs els anys 2008, 2009, 2010, 2012, 2014 i 2017. De tots ells, la millor posició s'ha assolit en el darrer, i la pitjor (el número 63 del rànquing), el 2012. Pel mig, Manresa ha estat en la posició 53, 17, 31 i 26. A l'hora d'analitzar la seva evolució cal tenir presents alguns aspectes. El primer és que, tenint en compte la mitjana del conjunt de ciutats analitzades, Manresa només ha estat per sota el 2008. La resta d'anys s'ha situat per sobre amb més o menys diferència.

Al llarg dels sis índexs de transparència realitzats la nota mitjana global dels ajuntaments analitzats sempre ha pujat i ha assolit un nivell molt elevat.

Si el 2008 la mitjana era de 52,1 punts, la d'enguany ha estat de 89,7 punts, una mostra clara de l'esforç de les corporacions per fer més accessible la informació de les seves webs. Pel que fa estrictament a la nota de Manresa, pràcticament l'ha doblada al llarg dels darrers nou anys i ha passat de 51,3 del 2008 al 100 actual.

Manresa lidera el rànquing però no ho fa en solitari, dels 110 ajuntaments analitzats n'hi ha 25 que han assolit la màxima puntuació: Alcobendas, Alacant, Barakaldo, Barcelona, Bilbao, Getxo, Gijón, Girona, Huelva, Jerez de la Frontera, Las Palmas, Las Rozas, León, Lleida, Logronyo, Madrid, Oviedo, Pozuelo de Alarcón, San Cristóbal de La Laguna, Sòria, Ter-rassa, Torrejón de Ardoz, Torrent i Vitòria. El lideratge arriba després que s'hagi recorregut molt camí des del primer índex fet públic el 2008. En aquell moment eren 100 els ajuntaments analitzats i, com ja s'ha comentat, el de Manresa ocupava la posició 53, amb una nota de 51,3, inferior a la mitjana, que era de 52,1.

L'Ajuntament es va posar les piles i l'any següent, el 2009, va obtenir un 87,5, molt per sobre de la mitjana de 64 que hi havia, i això el va fer pujar fins a la posició número 17.

El 2010 va passar de la posició 17 a la 31. La nota va recular una mica, de 87,5 a 85. El que va passar va ser que globalment els ajuntaments van millorar els seus índexs de transparència i la mitjana va pujar fins a 70,2. Aquí es va produir una pèrdua de llocs relatius. Molts altres van millorar i el consistori manresà va recular.

Aquesta situació es va accentuar el 2012, ja que va caure a la posició 63 (encara pitjor que la 53 del 2008) i va protagonitzar una forta reculada.

Índex ITA

Obtenir una puntuació de 100 punts, com ha fet per primer cop l'Ajuntament de Manresa, suposa aconseguir la màxima qualificació en sis àmbits diferents de l'Índex de Transparència dels Ajuntaments (ITA): informació sobre la corporació municipal, relacions amb els ciutadans i la societat, transparència econòmica i financera, transparència en la contractació de serveis, transparència en urbanisme i obres públiques i dret d'accés a la informació.

El darrer dels apartats, dret d'accés a la informació, no es va valorar en les tres primeres avaluacions i el primer cop que es va comptabilitzar, el 2013, la nota va ser de 53, molt lluny del 100 assolit en la darrera.

L'Ajuntament de Manresa va assolir la seva pitjor nota en l'àmbit de transparència econòmica el 2008, amb 10 punts sobre 100.