Cor de bou, de pera, de banya, rosa ple, Montserrat, negre, bombeta, esquenaverd, pebroter, de penjar, cirerol... El tomàquet, aquest ingredient indispensable d'un dels plats amb més personalitat de la gastronomia catalana, es va convertir, ahir, en el rei d'una matinal d'activitats a la plaça del Mercat de Manresa.

La gent, nombrosa i variada, no només va passejar per la dotzena de parades de productors locals i comarcals d'aquesta hortalissa. També ho va fer per l'interior del mercat de Puigmercadal, on algun paradista comentava satisfet que l'ambient aportat per les activitats a la plaça s'havia traduït en l'afluència de més gent a dins. Ells es van apuntar a la 1a Festa del Tomàquet del Bages oferint a la clientela tapes d'elaboració pròpia amb aquest ingredient. A fora, entre els compradors, es va notar l'interès per conèixer les varietats que oferien els diferents estands.

La idea de fer una festa dedicada al tomàquet va néixer de Bernat Casanovas (Tomating.com), Xavier Olivé (Proper.cat) i Alba Rojas (MengemBages), que van aconseguir que s'hi apuntessin l'Ajuntament i la Diputació. Casanovas explicava, ahir, satisfet per unes vendes que ja havien esgotat algunes existències de la seva parada, que a França i Itàlia aquest tipus de festa és molt habitual, i que, tenint en compte la riquesa i la varietat de la producció de tomàquets a casa nostra, la van voler importar. Avisava que, de cara a l'edició de l'any vinent, la idea és fer la festa molt més ambiciosa. L'Hort del Navarro, de Súria; Cal Vaquer, de Callús; Món Sant Benet, de Sant Fruitós de Bages, i Can Calafell i Cal Codony del Mas Terròs, ambdós de Manresa, són només alguns dels productors que van muntar parada.

La matinaal va incloure propostes per als infants i una conversa, al migdia, que en alguns moments van seguir una trentena de persones, entre Bernat Martí, de Món Sant Benet, i Marc Casabosch, autor del llibre Un hort per ser feliç. El títol de la seva xerrada prometia: «Per què els tomàquets que comprem no tenen el mateix gust que abans?». Les seves explicacions van deixar-ne molt clar el motiu. A partir del setembre o l'octubre, la producció s'acaba. Per tant, els tomàquets que hi ha a la venda són exemplars dels quals, per una banda, s'ha inhibit l'hormona de la maduració per tal que triguin més a madurar i, per l'altra, han estat modificats genèticament perquè durin més. Casabosch va il·lustrar amb poques paraules què cal fer per gaudir d'un bon tomàquet. Ni més ni menys, que «aprendre a renunciar quan no és l'època» de segons quines varietats. Per sort, va apuntar Martí, n'hi ha una que dura tot l'any, que és el tomàquet de penjar, una varietat cent per cent catalana, com el de Montserrat.

La festa va continuar al vespre i a la nit amb les tapes del Pintxo Pote Tomaquer al Centre Històric.