Els serveis socials de l'Ajuntament de Manresa van atendre durant l'any passat 13.609 persones, més del 17% de la població de la ciutat.
Ja fa 5 anys que la xifra no baixa dels tretze mil, i si bé és una bona notícia que no continuï l'augment constant que va tenir del 2005 al 2012, no ho és gens que les necessitats s'enquistin.
El gruix d'usuaris són persones d'entre 30 i 54 anys. Més de la meitat dels que piquen a la porta dels serveis socials ho fan per problemes econòmics.
Dels 954 ajuts econòmics concedits el 2015 es va passar a 756 el 2016 a causa de la centralització en la Fundació Rosa Oriol dels suports que l'Ajuntament atorgava directament per comprar aliments.
Dels 756 ajuts econòmics, 536 van ser per a temes relacionats amb l'habitatge, ja sigui per cobrir despeses de donada d'alta de comptadors de serveis, fiances de lloguer, despeses de gestió, deutes de lloguer, reparacions bàsiques, equipament de la llar o factures impagades d'aigua, llum o gas.
El 2016 van baixar les demandes d'ajut per instal·lar-se en un nou habitatge després d'haver hagut de deixar el lloc on es vivia perquè les famílies ja no podien fer front a les despeses.
Un altre indicador són els programes individuals d'atenció (PIA) que treballen cada any els serveis socials. Els PIA determinen els serveis i prestacions econòmiques més adequats a les persones en funció del seu grau i nivell de dependència.
Entre programes en primera instància i revisions es van treballar el 2011 511 programes individuals d'atenció; el 2012 en van ser 716; el 2013, 442; el 2014, 466; el 2015, 680 i l'any passat, 937.
La primera instància fa referència a les persones que entren al sistema de dependència i per primera vegada es fa una valoració del seu cas.
Del 2015 al 2016 s'han doblat els programes en primera instància, s'ha passat de 274 a 528, mentre que les revisions s'han mantingut a l'entorn de les quatre-centes.
L'explicació que s'hagin doblat els programes en primera instància és que la gent que té el primer grau de dependència ha entrat al sistema el 2016 i fins aquell moment no ho havia pogut fer.
1.300 rendes mínimes
La renda mínima d'inserció (coneguda popularment com a Pirmi) es manté a l'entorn de les mil tres-centes actives a 31 de desembre. Són tramitades pels serveis socials municipals i concedides per la Generalitat. Es tracta d'un indicador de pobresa que a Manresa té un nivell elevat en relació amb altres ciutats: 48 tramitades per cada mil habitants.
Segons Josefina Ramírez, cap dels Serveis Socials municipals, això és degut perquè en altres ciutats «hi ha més recursos d'ocupació i més treball temporal. El que és clar és que el territori marca els recursos de què disposa la ciutadania».Els pisos de lloguer social passen de 52 a 96 d´un any per l´altre
Una altra dada a tenir en compte és el nombre de pisos de lloguer social dels quals han pogut disposar els serveis socials, i que han passat dels 52 que recollia la memòria del 2015 a 96 en la del 2016.
La cap de secció de Serveis Socials, Josefina Ramírez, assegura que la situació ha millorat «i això ens permet atendre més persones que necessiten habitatge». El que s´està fent és «concertar més pisos amb la societat municipal Forum i treballar amb l´Agència de l´Habitatge de Catalunya perquè ens en derivi d´entitats bancàries». A més s´han destinat diners a reformar i rehabilitar pisos municipals que no es podien fer servir.
També s´han fet 422 informes per evitar talls de subministrament de serveis a famílies afectades per situacions de pobresa energètica.
