Maniobra financera de l’Ajuntament de Manresa per eixugar el milió i mig de dèficit acumulat que va aflorar amb el tancament de caixa del pressupost del 2016. El govern ha aconseguit un préstec bancari, que haurà de tornar dintre de l’actual mandat, que finalitzarà el juny de l’any 2019.
L’operació ha estat concertada amb CaixaBank després que el 12 d’abril passat l’Ajuntament va sol·licitar ofertes a 12 entitats financeres i els va donar un termini de 3 setmanes per presentar ofertes, i no hi hagués ni una sola resposta.
A conseqüència d’això es va obrir un nou període perquè les entitats financeres poguessin presentar novament les seves ofertes, i el 7 de juliol es va presentar només una sola oferta, per part de CaixaBank.
L’operació es concerta per un període de 2 anys, amb una carència de 6 mesos, que vol dir que l’Ajuntament obté els diners ara i començarà a tornar-los l’any que ve. Concretament, dos terços el 2018, i la part restant, durant els primers sis mesos del 2019, amb un tipus d’interès variable i amb amortització trimestral per arribar al juny del 2019, que és quan acaba aquest mandat, amb el préstec amortitzat.
El regidor d’Hisenda, Josep Maria Sala, va explicar aquesta situació pel fet que les administracions, per prudència financera, veuen limitats els marges amb els quals poden sol·licitar diners als bancs fins al punt que als bancs no els paga la pena arriscar-se perquè el cost del diner els surt més car del que en treuen deixant-lo a l’administració pública.
«Als bancs no els interessa fer ofertes, i no en fan, i menys amb un préstec que s’ha de tornar en un període de temps tan breu de 2 anys», va afirmar Sala.
A banda del préstec bancari, l’Ajuntament hauria tingut l’opció de rebaixar el pressupost d’enguany per compensar el dèficit o hauria hagut de fer que el pressupost de l’any que ve es quadrés amb un superàvit equivalent, però la que s’ha considerat més favorable ha estat el préstec.Números vermells
Si s’agafen les xifres dels darrers 10 anys, només un, el 2015, els governants de l’Ajuntament de Manresa van presentar números positius, i van ser només 11.646 euros.
Els números de la darrera dècada de crisi econòmica s’han escrit en vermell, d’un color molt diferent del que es van escriure els corresponents als tancaments de caixa del 1999 al 2006, amb continus superàvits. Eren temps de vaques grasses als quals segueixen temps de penitència comptable.
L’any passat, per primera vegada des de l’any 2006, es podia posar en marxa una tendència que allunyés l’Ajuntament de Manresa del dèficit acumulat. I, en comptes de sumar un segon any amb números blaus, van tornar a emergir els vermells.
Després que l’Ajuntament reduís el dèficit acumulat de més de 9 milions d’euros a zero i, fins i tot, tingués un petit superàvit, els motius de la reaparició del dèficit acumulat cal cercar-los en els efectes de la morositat.
