Josep Maria Planes es va jugar la vida i la va perdre a mans d'un escamot anarquista per informar del pistolerisme de la Barcelona dels anys 30, i la reportera russa Anna Politkóvskaia va ser assassinada després de visitar repetidament Txetxènia per explicar a la ciutadania les atrocitats que s'hi cometien. Planes, fill de Manresa i periodista de renom a la capital catalana, gaudia de la vida, li agradava el sentir de l'humor. Carles Capdevila també fruïa del dia a dia fins que el càncer se'l va endur a principi del juny. Tots aquests noms van transitar aquest dissabte pel pregó de la Festa Major de Manresa, que va pronunciar Antoni Bassas Onieva (Barcelona, 1961) al saló de sessions de l'ajuntament, on va fer una aferrissada defensa d'un ofici que sempre ha de ficar el dit a l'ull del poder, i, a vegades, això té un preu massa elevat.
«Tinc clar que hem de recordar aquestes coses en públic, de tant en tant, en honor a la veritat i, sobretot, perquè les escoltin els més joves», va afirmar Bassas per concloure la primera part del pregó. Fins aleshores, havia glossat la figura de Josep Maria Planes, de qui durant el darrer any s'ha reivindicat a Manresa la trajectòria i la trista mort per set trets a la carretera de l'Arrabassada el 24 d'agost de l'any 1936.
«No cal dir que l'assassinat de Planes va tenir un gran impacte. Si un home com aquell, catalanista, republicà, al corrent de les avantguardes europees, director del setmana satíric El Be Negre, estava en perill, molta gent estava en perill», va apuntar Bassas de qui el proper 14 de setembre es convertirà en un nou membre de la Galeria de Manresans Il·lustres. El record d'aquest periodista que tant parlava de curses ciclistes com de la nit o d'un atemptat va servir a Bassas per defensar la vigència d'un ofici tocat però no enfonsat. Alhora, també va ser l'esquer que va introduir un punt de vista sobre Planes més desimbolt, que va cercar la complicitat de la rialla dels espectadors.
Ple a vessar
La dimensió pública de Bassas, que es va fer conegut com a company de Puyal en les retransmissions del Barça a Catalunya Ràdio, del 1981 al 1995, i després com a conductor del programa matinal de la mateixa emissora durant catorze anys més, va aixecar una notable expectació i va omplir tant el saló de sessions com la contígua sala de les columnes, on es va instal·lar una pantalla per seguir l'acte en directe. «Els comportaments més foscos de l'ésser humà o la crueltat de la guerra són materials que s'escauen poc per confegir un alegre pregó d'obertura d'una festa major. Per tot plegat, m'agradaria projectar sobre Josep Maria Planes una altra mirada», va dir el pregoner.
Bassas va deixar el públic astorat quan va rememorar una curiosa història. Segons va contar Eugeni Xammar, la redacció de La Publicitat, quan hi treballava Planes, «era un casalot del carrer de Barberà, on el diari tenia instal·lada la impremta, adjunta a una sala de redacció sòrdida amb una taula gran i deu o dotze cadires més o menys primparades».
Allí, penjat, hi havia un article on es narrava un singular episodi ocorregut «en el kilómetro 14 de la carretera de Manresa a Vich», on la Guàrdia Civil va detenir un individu anomenat Camats, «que practicava actes deshonestos amb una burra que no era de la seva propietat». En aquest punt, no cal ni dir que el públic va expressar la seva hilaritat.
Anècdotes divertides
L'exercici del periodisme crea tensió però també grans moments carregats d'humor, sovint causats pels lapsus dels directes. Entre d'altres, i en plena reivindicació de la joia de viure, Bassas va recordar aquella ocasió en què una reportera «informava d'una manifestació contra l'obertura d'uns prostíbuls a la carretera i que va dir que els veïns protestaven contra la plurifel·lació de prostíbuls».
Però no hi ha res millor que riure's d'un mateix, i per això el pregoner també es va ficar en el centre de la diana. «Un matí, en començar el programa, en comptes de dir que 'els cafès comencen a fumejar i els tertulians comencen a fullejar els diaris', vaig dir simplement que 'els tertulians comencen a follar'». A aquestes alçades del pregó, els presents ja estaven curats d'espants.
L'alcalde, Valentí Junyent, va recordar que enguany s'ha reconegut la trajectòria de manresans que han transcendit a la vida pública pel seu treball. A més de Planes, que es convertirà properament en Manresà Il·lustre, fa poc es va concedir la Medalla al Mèrit Cultural, a títol pòstum, al cineasta Joan Soler, i també la Medalla de la Ciutat al Mèrit Cívic a l'activista veïnal Josep Rueda.
Després del parlament, Junyent va lliurar el títol de pregoner a Bassas, així com una reproducció a petita escala de l'escultura L'acollida, de Ramon Oms. L'Orfeó Manresà, amb dues peces, i el cant col·lectiu d'Els Segadors van cloure un acte que va reivindicar el valor universal del periodisme.
