L´oferta de pisos de lloguer del sector de les Bases de Manresa, el Poble Nou i la Mion (els barris més propers a les universitats manresanes) no satisfà la gran demanda que hi ha per part d´estudiants de fora de Manresa. Ni per la quantitat ni per la qualitat. Així ho han expressat responsables i treballadores de les immobiliàries consultades per aquest diari.
La conseqüència directa és que molts d´aquests estudiants (una enorme majoria, francesos) comencen buscant un pis o habitació propers a la UPC o a la FUB i acaben llogant-ne en sectors força més allunyats, com la Sagrada Família, la carretera de Vic o, fins i tot, la de Cardona. Hi ha algun cas que fins i tot ha optat per llogar en municipis veïns de Manresa.
La demanda de pisos de lloguer a la zona universitària ja fa anys que va in crescendo per l´increment d´estudiants forans al campus manresà. Una dada que il·lustra aquest fenomen és que el curs passat la FUB tenia 323 alumnes francesos, la xifra més elevada de la seva història, i que aquest curs la previsió és que encara n´hi hagi més. L´elevada demanda i la manca d´oferta de pisos de lloguer al sector ha provocat un increment del preu als barris més buscats, com les Bases o els Ametllers.Juliol i setembre, època de cerca
El boom de la recerca de pisos per part d´universitaris comença el mes de juliol, quan els estudiants formalitzen la matrícula; s´atura una mica a l´agost (quan molts són a casa seva) i es torna a activar ara al setembre. Així ho han explicat a aquest diari fonts de les immobiliàries preguntades.
Pilar Amores, treballadora de Grup Sòl Nou, ha assenyalat que hi ha «moltíssima demanda, sobretot una mica abans del mes d´agost és quan tenim una primera tongada de feina forta relacionada amb els universitaris». També van tenir un «boom de francesos» a mitjan mes de juliol a la immobiliària Finset. La comercial Judit Mendoza detalla que, habitualment, aquests estudiants s´adrecen a les immobiliàries «acompanyats de pares o d´amics», i busquen «pisos propers a la universitat».
Igualment, la gerent de L@M Finques, Laura Romero, assenyala que hi ha «moltíssima demanda de pisos per part d´universitaris a mitjan juliol, i al setembre en tornem a tenir». En el mateix sentit s´expressa Esther Miret, gerent de Finques Passeig, que assenyala que «ho hem llogat tot».Un públic exigent
Aquesta elevada demanda de pisos de lloguer propers a la zona universitària de Manresa no és absorbida per una oferta escassa i que, a vegades, no satisfà les exigències d´un públic que, per sobre d´un preu de lloguer molt econòmic, valora més que l´immoble estigui en bones condicions, moblat i ben situat.
Per tot això, les fonts de les immobiliàries conclouen que «han faltat pisos a les zones més properes a les universitats i n´hi ha que han hagut de llogar-ne en barris més allunyats». Citen, com a exemples, el Barri Antic, la carretera de Vic, la Sagrada Família i la carretera de Cardona. Fins i tot, hi ha estudiants francesos que han decidit deixar Manresa i llogar en municipis veïns.
En aquest sentit, Laura Romero fa una crida als propietaris de pisos de lloguer del sector més proper al campus «a fer-hi un bon manteniment i, si cal, una inversió per poder-los llogar», ja que, segons explica, «m´he trobat amb pisos grandiosos que es podrien llogar, però els cal un rentat de cara, ja que molts, amb les condicions que presenten, no tenen cap interès per a un públic que busca una certa qualitat».
La conseqüència directa d´aquesta creixent demanda i oferta escassa és que els darrers anys el preu del lloguer ha pujat als barris més pròxims a les universitats. Les immobiliàries exemplifiquen que un pis d´uns 80 metres quadrats a la zona de les Bases pot costar uns 500 o 600 euros mensuals.Bons pagadors i respectuosos
El perfil d´estudiant més estès que busca pis a Manresa és, tal com descriu Amores, «francès. Són joves, sense feina, que vénen avalats pels pares, els quals solen tenir un nivell adquisitiu alt». Per aquest mateix motiu, fonts de les immobiliàries han assenyalat que «no hi ha problemes amb el pagament del lloguer», i que en general són uns arrendataris «que respecten força els habitatges».
Habitualment, i segons les mateixes fonts, els estudiants lloguen els pisos entre «dos o tres» i el solen mantenir durant «els quatre anys», ja que «prefereixen pagar l´agost, i no perdre el pis, que no pas haver-ne de buscar un altre el setembre».
