Els serveis socials municipals han hagut de donar resposta a una allau d'informes de vulnerabilitat per evitar que empreses subministradores de llum, electricitat, gas i aigua tallin serveis a veïns de Manresa.
La memòria d'activitat dels serveis socials de l'Ajuntament de Manresa reflecteix que l'any passat s'havia donat resposta a 422 demandes d'informes per evitar talls de subministrament.
Durant els primers set mesos d'enguany han estat 800 els informes elaborats i tot plegat suma a l'entorn de 1.200 en poc més d'any i mig.
La llei de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica ha comportat que els serveis socials municipals hagin de redactar informes de vulnerabilitat a centenars.
La regidora d'Acció Social, Àngels Santolària, ha explicat a Regió7, acompanyada de la cap de secció de Serveis Socials, Josefina Ramírez, i de Montse Bonvehí, treballadora social de la Unitat d'Acollida, que hi ha empreses subministradores a les quals «ha costat entrar en aquest circuit, d'entrada es negaven a enviar llistes, però el 2016 hi van entrar plenament i cada setmana envien diferents llistes de persones que l'Ajuntament ha de citar per poder realitzar l'informe de vulnerabilitat i, un cop elaborat, fer-lo arribar a la companyia».
Una feinada «brutal»
La cap de secció de Serveis Socials, Josefina Ramírez, ha qualificat de «brutal» la feina que això comporta. En els primers set mesos d'enguany ja s'han citat 800 persones que comporten 800 informes. A vegades simplement no quadra el nom del titular del contracte amb el de la persona que viu en aquell pis. «Se'ls fa una citació perquè es personin a les dependències de serveis socials, a vegades en grup per poder donar més sortida a la demanda d'informes», explica.
De vegades, les persones citades no es presenten perquè ja no hi viuen o les circumstàncies han canviat i s'ha de fer un informe en què no es pot acreditar la vulnerabilitat, perquè «ni els coneixem ni han assistit a la cita», asseguren des de serveis socials.
Santolària subratlla que «aquesta és una feina més que cau sobre el personal municipal quan les subministradores podrien tenir dades més ajustades. Si un comptador fa mesos que no funciona sembla clar que en aquell habitatge no hi viu ningú».
