Aquest curs, la FUB supera per primera vegada els 1.600 estudiants, xifra que es preveu que augmenti en cursos successius. Torna a necessitar espai, i la solució que ha trobat la té a tocar de les seus actuals: a l'antic Escorxador, on rehabilitarà el complex modernista, que ara utilitza l'Associació de Veïns del Poble Nou i que li cedirà l'Ajuntament. La idea és portar-hi Fisioteràpia a partir del gener-febrer del 2019, i deslliurar la Clínica Universitària per encabir-hi la simulació clínica de Medicina. Es dirà FUB3.

El càlcul inicial és que les obres costin uns 3 milions d'euros i que comencin el gener vinent.

La sala d'actes de la FUB2, just davant dels edificis que es reformaran per encabir-hi la FUB3, va acollir, ahir, la presentació del projecte, amb la presència del director general de la FUB, Valentí Martínez; l'alcalde Valentí Junyent, i el regidor d'Urbanisme, Marc Aloy.

Amb l'ampliació, a càrrec de l'arquitecte Manel Parés, la FUB guanyarà uns 1.800 m2: 1.452 amb l'adequació de la nau gran, rehabilitada el 2005 i que ara només té les parets i la coberta, que es convertirà en un edifici de tres plantes, i els restants, amb un edifici de nova planta i un d'adjacent. La idea és unificar tot el lateral on són amb un porxo comú. Els dos pavellons a banda i banda de l'entrada al pati interior al complex seran espai de reserva.

Martínez, per a qui el dia d'ahir quedarà marcat en el calendari de la història de la FUB, va argumentar per què els cal més espai. «La projecció que fem per a aquest curs 2017-2018 és que, per primera vegada, superarem els 1.600 alumnes». Va afegir que «el desplegament progressiu» dels estudis de Medicina -dels quals es farà dilluns l'acte inaugural- «generarà una necessitat d'espais que ara no tenim», a banda del que pugui anar requerint la resta de l'oferta formativa i de recerca de la universitat.

Va comentar que el curs que ara ha començat «ens hi podrem adaptar», però que el vinent ja aniran curts d'espai, i encara més el curs 2019-2020, que «ja tindrem una de les unitats docents de la facultat de Medicina». Per això, la intenció és posar en marxa la FUB3 el gener-febrer del 2019.

El director general de la FUB va repassar el creixement del centre. El primer edifici, FUB, el 2002; la Clínica Universitària, el 2012, i el 2015, l'adaptació de l'edifici on estava el CTM (FUB2). «El 2015 dèiem que aquest edifici ens havia de durar com a mínim deu anys. Ens n'ha durat dos».

Va aprofitar la intervenció per defensar que aquest creixement, que dibuixa la universitat «fins al 2020», es faci a la zona de les Bases i no al Centre Històric. «Respon a un model que es va decidir que fos de campus integrat», a diferència de la UVic, universitat amb la qual està federada la FUB, «que és coneix com a campus ciutat».

Agraïments

Ell i l'alcalde van reivindicar «la generositat» de l'ens veïnal del Poble Nou, que ha renunciat als espais que ha usat fins ara. Martínez va agrair, alhora, que l'Ajuntament cedeixi un edifici patrimonialment protegit al projecte universitari. Junyent va respondre que la rehabilitació que hi farà la FUB el consistori no «la podia assumir» i en va remarcar la seva «sensibilitat cap al patrimoni local».

Inaugurat el 1908, l'antic Escorxador és obra del manresà Ignasi Oms i Ponsa, arquitecte de referència del modernisme a la ciutat.