L'arquitecte Francesc Cols té el despatx a la plaça de la Reforma de Manresa des del 2010. Paula Rubiralta fa sis anys que viu amb la seva família al carrer de Sant Bartomeu, a les Escodines, i està a punt d'obrir un negoci al carrer de Sobrerroca. Jordi Pujol, els seus pares i la seva germana viuen al carrer de la Mel des de fa catorze anys. Als baixos de la casa hi tenen el negoci familiar. Laia Majó viu amb la seva família al carrer d'Urgell. Abans, va viure al de Sant Miquel i al de Sant Francesc, també al Barri Antic. I Lluís Armengol va néixer al carrer de Sobrerroca, d'on no s'ha mogut mai.

Faci tota una vida o només sis anys, tots ells, que són manresans, asseguren que estan bé on s'estan i que no tenen cap intenció de marxar-ne. Del nucli antic en destaquen aspectes com la proximitat, que no hi passen cotxes i la història que guarda. Són conscients, però, dels desavantatges i del que s'ha fet malament. Cols i Armengol, per exemple, citen l'empresa Fòrum (Foment de la Rehabilitació Urbana de Manresa SA). L'arquitecte pensa que l'empresa municipal «va fer coses bones», però lamenta que «algunes rehabilitacions de finques privades van ser una mica superficials». Creu, també, que «es van rehabilitar els carrers, però no es va acompa-nyar amb res més». Armengol comenta que «hi va haver molta esperança en un moment donat, que és quan es va crear Fòrum, però no va fer el que podia».

Portar-hi més gent jove

Cols diu que va buscar un lloc per treballar al Barri Antic «per principis i, en una segona opció, perquè és a prop de l'ajuntament i el Col·legi d'Arquitectes, on fem gestions». Rebla la seva aposta amb una pregunta: «Si no hi creiem els manresans, qui hi ha de creure?». En relació amb quan hi va arribar, la seva percepció és que s'ha activat el tema comercial, però creu que cal fer més per portar-hi gent jove. Parlant de percepcions, pensa que molts ciutadans la tenen equivocada. «Tinc amics i coneguts que t'ho diuen; arriben a Sant Domènec i ja no continuen», com si fos el Bronx...

Atreta pel centre

Paula Rubiralta explica que, a l'hora de comprar el pis, el 2010, van mirar les ofertes al Barri Antic i a Valldaura perquè «sempre m'havia tibat molt estar al centre, i no teníem cap prejudici». Assegura que «estem molt contents» d'haver acabat a les Escodines. D'aquest barri en destaca la bona comunicació per arribar als llocs i que «ens coneixen a tot arreu», l'ambient de barri, si bé admet que quan hi va haver problemes amb un grup d'okupes que es van establir en dos blocs i van causar aldarulls -ara fa un any- «estàvem enrabiats i ens vam sentir una mica abandonats». Hi troba a faltar més comerç. Com que és pro Barri Antic, aviat obrirà un room escape al carrer de Sobrerroca relacionat amb el Misteri de la Llum.

Incentivar la rehabilitació

Al número 13 del carrer de la Mel hi viuen tres famílies, la dels pares i la dels dos fills. A sota, hi ha El Taller, el negoci familiar. Jordi Pujol explica que per instal·lar-s'hi va fer falta una «reforma integral» de la casa i que «no se n'han penedit». «Estàs al rovell i tens a prop qualsevol punt de Manresa». També en destaca «la tranquil·litat». Desavantatges? Al seu entendre «els pisos buits són la pega més gran». Creu que l'Ajuntament hauria d'«incentivar la rehabilitació» i «obrir els solars perquè la gent en pugui gaudir o aparcar».

Els motius que dóna Laia Majó per viure al nucli antic són semblants. «M'agrada estar al centre, la sensació que puc anar a peu a tot arreu, que tinc els serveis a prop, que quan hi ha actes ja hi estic vivint». També ho veu com un avantatge si es té canalla, com és el seu cas. Per exemple, a l'hora de fer els primers trajectes sols. «És un barri molt poble, on ens coneixem tothom i hi ha un control positiu». Ella tampoc no se n'ha penedit mai.

Famílies que hi arrelin

Majó atribueix al «desconeixement i als prejudicis racials» la mala fama del barri per a segons qui. Creu que cal «reactivar els espais amb possisbilitats» i «fer habitatges prou grans per acollir famílies que hi arrelin».

De tots ells, Armengol és l'únic que s'ha passat tota la vida al barri vell. Va néixer al número 32 del car-rer de Sobrerroca i ara viu al 34, on va néixer el prohom manresà Manuel Oms i de Prat l'any 1834, alcalde de Manresa en dues legislatures. De fet, en un saló de casa seva explica que s'hi van celebrar alguns plens. Entrar-hi és traslladar-se al passat, quan el Sobrerroca era el car-rer més important de la ciutat.

El manresà confessa que tota la vida ha estat un amant del Barri Antic. «Quan els meus pares hi van venir a viure, parlem de l'any 53, era com anar a viure a Pedralbes». Atribueix a una «mentalitat tancada» i al fet que «no valorem el que tenim i que el poc que hem tingut no ho hem conservat i s'ha ensorrat» el declivi del sector. Malgrat tot, diu Armengol, «l'esperança encara hi és. S'ha creat un comissionat i, coordinat bé amb la propietat privada i l'administració, pot remuntar». Per a ell, hi ha una raó de pes per apostar-hi: «La història». «Això es valora. Aquí encara no, però arribarà un dia que ho farem», pronostica.