Era negra nit quan es llevaven al Peguera i era negra nit quan acabava el dia. Les imatges de la jornada del referèndum a l’institut manresà es recordaran per la massiva afluència, les llargues cues i la inesgotable paciència per poder votar. I perquè fins al darrer minut van mantenir el centre ple de gent. Una imatge, la dels patis d’escoles a vessar (com a l’escola Bages), o a l’exterior dels centres (com a l’Escola d’Art o a l’Ateneu Les Bases), que es va repetir al llarg del dia pels diferents col·legis electorals de la ciutat. En aquests amb un element en comú: van trigar a poder votar bé fins ben entrat el matí. Al Peguera, les sis taules van engegar a ple rendiment a 2/4 de 2 del migdia.

Encara era de nit quan arribaven els apoderats i, amb molta cautela i amb voluntaris, es començaven a constituir les meses. Als patis i al carrer, caldo, coca i xocolata i cafè per fer passar l’espera dels centenars de persones congregades des de les 5 de la matinada. Moltes, des del dia anterior. Esperaven poder votar. I van esperar tot el dia, primer, per protegir les urnes i, després, per «defensar» els vots.

A les 9 del matí entraven a la biblioteca del Lluís de Peguera els primers de la cua, amb preferència per als avis. En menys de dos minuts, els crits d’alegria i els aplaudiments es van transformar en pesar quan va caure el sistema informàtic. Però ningú no es va moure de la llarga filera que traspassava el pati i que en el moment de màxima afluència arribava al carrer 2 de Maig. Ja havien passat els Mossos i s’havien enretirat en un discret segon pla. Tot rutllava... excepte els ordinadors. Vots amb comptagotes, llàgrimes d’avis en votar (com les de Josep Torner, de 91 anys) i ovacions cada vegada que algú creuava cap enfora la porta: havia pogut introduir la papereta a l’urna. Al matí, l’espera la feia passar la Gralla Manresana i la ballada del gegant. A la tarda, delegació de bombers.

Des del migdia i fins al vespre, amb les votacions sense pausa, el Peguera i la resta de centres van posar l’ull a controlar l’accés: s’estenia com la pólvora que la Guàrdia Civil era a prop. Consignes clares: res de violència, resistència. Però no va caldre. A 2/4 de 9 del vespre, les urnes del Peguera, ja fet el recompte, sortien de l’institut i es cantava Els Segadors. L’espera havia tingut paperetes, urnes i vots. Exactament, 1.932.