L'equip de govern de CDC i ERC de l'Ajuntament de Manresa ha explicat la decisió de treure la bandera espanyola de la teulada pel «clam ciutadà» contra aquest símbol.

La retirada la van dur a terme regidors de la CUP durant la concentració ciutadana de dimarts a la tarda a la plaça Major contra la violència desplegada per l'estat espanyol en la votació de diumenge per l'autodeterminació de Catalunya.

CDC, ERC i la CUP, que sumen 18 dels 25 regidors municipals, van acordar treure l'ensenya, que va ser arriada just a l'inici de la concentració davant l'ajuntament.

L'equip de govern va afirmar ahir que no durà al pròxim ple municipal l'acord entre les tres forces polítiques, ja que és una decisió no prevista en l'actual ordenament jurídic. I la va argumentar pel moment polític que viu Catalunya i pels esdeveniments que es van succeint. Així que amb la representativitat que els atorga disposar de 18 dels 25 regidors es va optar per «no mantenir un símbol que representa escenes de violència contra les quals clamen els ciutadans».Indignació

El govern considera «indignant» la violència desplegada per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional en la jornada de votació de diumenge i que, davant els fets, el govern central insisteixi a negarlos. Així que «a la teulada de l'Ajuntament no hi ha bandera espanyola perquè la seva retirada és un clam».

Sorpresa

El president del grup municipal del PSC, Felip González, ha expressat la seva «sorpresa en veure que es despenjava» la bandera espanyola de la teulada de l'ajuntament mentre ell mateix assistia a l'acte de condemna de la violència policial desplegada l'1 d'octubre.

Afegeix que la seva sorpresa no va acabar aquí sinó que va anar incrementant a mesura que va ser conscient que «eren dos regidors els qui l'havien despenjat» i que semblava que «tot plegat estaria pactat amb l'equip de govern», una afirmació que fa en condicional perquè «no hem tingut cap comentari oficial. Deuen pensar que no el mereixem».

González afegeix que «en la situació actual hem pensat esperar a veure si ens ho volen argumentar amb raons i intencions de futur». I conclou: «tot es precipita tant que potser no han tingut temps de trucar-nos».

Ja va ser despenjada el 2003

  • El 21 de juliol del 2003, el ple de l'Ajuntament de Manresa va aprovar una moció per treure la bandera espanyola de la teulada amb els vots a favor de CiU i ERC, l'abstenció d'ICV-EA i el vot en contra de PSC i PP. En aquell moment, l'alcalde era el socialista Jordi Valls, que governava en coalició amb ERC i ICV.
  • El 22 de juliol l'acord es va executar immediatament i l'endemà a la 1 de la matinada es van arriar les banderes d'Europa i d'Espanya. L'acció va tenir una gran repercussió.
  • El 23 de juliol el ministre del PP Javier Arenas va demanar a l'alcalde Valls des de la Moncloa que fes marxa enrere, i la delegació del govern a Catalunya va enviar al batlle de Manresa un requeriment en què s'exigia la reposició de l'ensenya i es disposava a obrir accions judicials.

Gran rebombori

  • El que era en aquell moment conseller en cap de la Generalitat, Artur Mas, i el conseller de Governació, Josep Maria Pelegrí, van respondre a Valls -que havia demanat al Govern de la Generalitat com és que ells no havien arriat pas la bandera espanyola-que el problema de la bandera era tot seu.
  • La que en aquell moment era la portaveu del PPC, Alicia Sánchez-Camacho, va exigir a Artur Mas que restaurés la bandera.
  • El portaveu del PSC, Miquel Iceta, va assegurar que amb aquell actitud Artur Mas no era digne d'aspirar a presidir la Generalitat.
  • El portaveu d'ERC, Joan Ridao, va assegurar que Arenas intentava euskaldunitzar la política catalana.

Mentrestant l'alcalde socialista de Manresa, Jordi Valls, reiterava que era lamentable que la Generalitat governada per Convergència no es mullés en un problema a Manresa causat per CiU.

Revocació de l'acord

  • El dia 24 de juliol, la junta de portaveus de l'Ajuntament va decidir tornar a posar les banderes i revocar l'execució material de l'acord del ple. Els grups polítics municipals van decidir presentar-se junts davant els tribunals per defensar, d'aquesta manera, l'autonomia municipal.
  • El 25 de juliol, a la 1 de la matinada s'hissen les banderes d'Europa i d'Espanya. L'AUP titlla l'actitud de CiU i ERC de covarda i mesella.

Mas diu que és il·legal

El conseller en cap de la Generalitat, Artur Mas, va intervenir per dir que la iniciativa de CiU de Manresa per treure la bandera espanyola de la façana de l'ajuntament era il·legal.

Tot seguit, la delegació del govern del PP va tirar endavant la denúncia davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè l'Ajuntament suspengués l'acord de treure la bandera, i no només la seva execució material.

Aquest procediment judicial va acabar el seu recorregut el juny del 2004 quan la delegació del govern del PSOE va anunciar la congelació d'un centenar de processos judicials que s'havien obert contra ajuntaments.

  • El novembre del 2006, l'Ajuntament de Manresa va passar discretament pel ple municipal -en l'apartat d'assumptes previs i sense debat- la sentència del TSJC que l'obligava a anul·lar l'acord per retirar la bandera espanyola.
  • El juliol del 2008, l'alcalde socialista Josep Camprubí va vetar per il·legal una moció presentada per la CUP perquè es tragués la bandera espanyola un altre cop de l'ajuntament.