La represa de l'activitat constructora no ha arribat a Manresa, que enfila la recta final de l'any amb, novament, una xifra gairebé nul·la de llicències demanades per fer habitatges.

Fins al 15 de setembre d'enguany s'havien fet els tràmits administratius per construir 6 pisos, un volum que contrasta amb els gairebé dos mil del 2006.

Durant tot l'any passat es van tramitar llicències per alçar 6 habitatges; l'any 2015, 10; l'any 2014, 8; l'any 2013 es va tocar terra amb 3; el 2012 van ser 15 i el 2011, 6.

En total són gairebé 7 anys amb una activitat insignificant i que dista molt no ja de la del període de bombolla immobiliària sinó de la dels anys de normalitat.

Els anys 2010 i 2009, amb 51 i 89 habitatges, respectivament, són també xifres inferiors a les que es donaven a la ciutat, així que es podria dir que ja són 9 anys amb la petició de llicències per sota del que era habitual, dels quals els 7 anys ja esmentats d'activitat constructora gairebé a zero.

L'encefalograma es manté pla en espera d'una represa que, a Manresa, no es materialitza. Fa un parell d'anys que que cada vegada que s'afegeixen dades noves al quadre de seguiment que realitza aquest diari hi ha l'esperança que hi hagi un punt d'inflexió que obri el camí a unes xifres normalitzades, però, de moment, encara caldrà esperar.

La manca d'activitat no es reflecteix només en el nombre d'habitatges sinó en les llicències concedides per a la realització d'obres majors. Des de començament d'any, n'han estat 17. La xifra més petita registrada fins ara van ser les 23 del 2015. A final d'any es veurà si enguany ha estat el pitjor any de tots els analitzats pel que fa a llicències d'obres majors.

Les obres majors poden ser per a obra nova, ampliació o reforma i rehabilitació. Són especialment minses les xifres d'enguany de llicències de reforma i rehabilitació: només 3, quan en anys també de molt poca activitat n'eren com a mínim 13.

Les llicències d'ampliació o d'obra nova sí que es mantenen estables dintre de la baixa activitat dels darrers anys, per això resulta especialment significativa l'activitat pràcticament inexistent de reforma i rehabilitació que és la que fa baixar la xifra global d'obres majors. Però caldrà tenir les xifres tancades el 31 de desembre per corroborar-ho.

Obres menors

A l'hora de valorar l'activitat del totxo a la ciutat no només s'han de mirar els habitatges nous, les ampliacions i intervencions de reforma i rehabilitació, sinó que també cal tenir en compte les obres menors i comunicades, aquestes darreres són temes menors com canvis de paviment.

Resulta important fer-ho perquè es dóna la circumstància que des del 2013 mouen un volum de diners més important que no pas les actuacions que necessiten llicència d'obres majors. Entre obres menors i comunicades el 2015 es van fer actuacions per valor de 9,4 milions d'euros; el 2016 van representar 7,5 milions d'euros i des de principi d'any, 6,5 milions.

Si aquestes xifres es comparen amb els 2,4 milions de pressupost de les obres majors per a les quals va concedir llicència l'Ajuntament el 2013, els 5,3 milions del 2014, els 3,6 milions del 2016 o els 3,9 milions des de començament d'aquest any, es constata aquesta realitat. Les obres menors i comunicades són actuacions d'un volum inferior a les majors, però com que n'hi ha un nombre elevat, globalment representen un pressupost superior al de les obres majors.

La conclusió lògica que se n'extreu és que la gent fa més obres petites de reforma que grans obres. Aquest és un altre tret d'un sector econòmic en una crisi profunda que en obres majors movia més de 100 milions d'euros a l'any i que ha davallat fins a situar-se entre els 2 i 5 milions.