Més de 400 persones entre metges, científics, acadèmics i professionals de l'àmbit de la sanitat i la vida participen al XX Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana a Manresa. Es va iniciar ahir i s'allargarà fins avui amb l'objectiu de promoure l'ús de la llengua catalana al món de la sanitat i també reflexionar sobre els reptes de les polítiques de salut als territoris de parla catalana.
L'actual situació política va ser present a l'acte inaugural que es va fer al migdia amb la presència del conseller de Salut del Govern català, Antoni Comín. Va repassar els 100 anys d'història del congrés per dir que «en els moments fundacionals del país, científics i metges sempre hi han sigut. Un moment com aquest no s'entendria sense vosaltres». «Anirem molt junts perquè el que ha de fer el país és massa important per no ser-hi tots», va afirmar.
Comín va parlar de fer un país de ciència i cultura en català, i va esmentar l'envelliment, les malalties cròniques o les polítiques de prevenció com a reptes del sistema de salut català, que és a la cua en despesa, va reconèixer, però al capdavant en qualitat, va dir.
A la inauguració hi va participar la consellera de Salut de les Illes Balears, Patrícia Gómez, que va fer una crida al diàleg, i l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, que va presumir del nivell assistencial de Manresa i el Bages.
El manresà Lluís Guerrero, copresident del congrés, va recordar que s'han de crear nous marcs perquè el català sigui l'eix del món sanitari «perquè la normalització no s'ha fet realitat». També hi va intervenir el president de la Fundació Alsina i Bofill, organitzadora del congrés juntament amb la Fundació Althaia. Guerrero va manifestar que en aquests moments «només per defensar la democràcia ja és important el congrés. És un fenomen democràtic».
Al congrés hi participen un centenar de ponents de reconeguda trajectòria, entre el quals també hi ha metges i científics manresans com Josep Gasol i Pere Joan Cardona.
