L'actual Auditori de Sant Francesc era una església que formava part de l'antic convent de Sant Francesc. La va projectar l'arquitecte de l'orde dels mínims fra Joan Font, i la sol·licitud per a la seva fundació data del 1623, si bé la primera pedra no es va posar fins a l'any 1638, i les obres no es van acabar fins al 1679. Finalment, la van consagrar el 1683.

Es tracta d'una església de planta rectangular, en cantonada, amb dues mitgeres. Forma part de la trama urbana i antigament limitava amb l'antic recinte emmurallat, en una de les sortides de la ciutat antiga. A la façana principal, l'accés es fa a través d'un atri de tres arcs rodons, al damunt dels quals hi ha uns finestrals neoromànics. Dins de l'atri, destaca el portal barroc que es conserva de l'època de la construcció de l'edifici. La façana lateral és quasi cega.

A final del segle XIX, va ser molt transformada per l'arquitecte Bernat Pejoan, que hi va introduir la decoració d'estil neoromànic. Annex a la part posterior hi ha l'edifici del convent, regit pels religiosos mínims des del 1835 fins al 1841, quan en van ser expulsats. El 1848 el convent el van ocupar les monges de l'ensenyança. Actualment pertany a l'Escola Joviat.

Destruït i saquejat

Durant la Setmana Tràgica, el 29 de juliol del 1909, i a causa de l'incendi ocasionat per les turbes revolucionàries, l'edifici va patir greus desperfectes. Gràcies a la protecció de famílies de Manresa i de fora, l'església es va reconstruir i va ser reoberta al culte l'any 1910. El 21 de juliol del 1936, l'Ajuntament va confiscar l'edifici i es va abandonar al saqueig. També el 1936 va ser utilitzat com a locals i impremta d'UGT. Del 1939 al 1957, va actuar en substitució de l'església de Sant Pere Màrtir, fins a la construcció i inauguració de la parròquia de Crist Rei.

Des del 1957 fins al 1974, l'església va estar al servei de la Companyia de Maria. El 29 d'abril del 1975, l'assemblea general de l'Orfeó Manresà va prendre l'acord d'adquirir l'església. Ho va fer el 22 de juny del 1976. A partir del dissabte 11 de novembre del 1978, el vell temple es va transformar en l'Auditori de Sant Francesc, al servei de l'Orfeó Manresà, amb el propòsit que les activitats artístiques fossin la continuació, en clau diferent, del destí de l'antic temple consagrat al culte de Sant Francesc de Paula, proclamat copatró de la ciutat l'any 1727. La inauguració la va presidir el president de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas i Joan.

El 1981 s'hi van celebrar els funerals en homenatge de l'expresident de l'Orfeó Manresà Josep Maria Vives i Llambí, amb autorització del bisbat. El 21 d'abril del 1982, l'Orfeó en va cedir l'ús per 50 anys a l'Ajuntament, amb el compromís d'aquest de destinar-lo exclusivament a actes culturals i artístics, i la condició que, transcorregut aquest període, l'ús de l'auditori revertirà a l'Orfeó en bon estat de conservació i lliure de càrregues. El termini s'acaba el 2032. Caldrà veure en quin estat de conservació el recupera.