Si no s'hi fa cap intervenció, la coberta de l'auditori de Sant Francesc de Manresa, situat al carrer amb el mateix nom, perilla d'esfondrar-se i, si ho fa, també la volta de la nau central. És una de les preocupants conclusions a què arriba un estudi de l'edifici realitzat pels aparelladors Jaume Juanola i Joan Esplugas.

Una altra conclusió de l'estudi és que, amb una inversió de 2 milions d'euros, l'auditori manresà es podria rehabilitar per desenvolupar la funció que li dóna nom, en lloc d'estar tancat i anar-se degradant a marxes forçades en un entorn, el Centre Històric, que necessita el contrari i que el govern manresà no s'ha cansat de repetir que és una prioritat.

El manresà Jaume Juanola i el barceloní Joan Esplugas van triar diversos temes per fer un màster en rehabilitació al Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de l'Edificació de Barcelona el curs 2013-2104. Entre els que els van proposar, els seus tutors van triar l'Auditori de Sant Francesc. Es van posar en contacte amb Lluís Piqué, president de l'Orfeó Manresà, propietari de l'edifici, que el té cedit a l'Ajuntament des del 1982 durant 50 anys, i aquest els va passar els requisits de l'edifici per fer les funcions d'auditori. En total, parlem de 2.257,07 m2 repartits en la planta baixa, la primera planta, els terrats laterals i la planta coberta.

Juanola explica que el problema principal de l'edifici és el mal estat de la teulada, que fa perillar la volta de la nau central per les filtracions d'aigua que hi van penetrant. A més a més, la manca de manteniment ha posat en perill altres elements estructurals. En el cas de la primera planta, es va traduir en l'esfondrament d'una volta, mentre que n'hi ha una altra que, si no l'han reparat, estava a punt de caure. Segons el pressupost que inclou l'estudi, arreglar les cobertes costaria 42.500 euros.Un 'malalt' recuperable

El màster, que consta d'una completa memòria històrica i constructiva de l'edifici (segles XVII-XIX), que és un Bé Cultural d'Interès Local protegit al catàleg del patrimoni i l'únic temple manresà existent de la seva època i estil, situa en els diferents plànols que inclou les lesions de l'edifici (degradació, fissures, trencament, deformacions, humitats, acumulació d'excrements...). Si fos un malalt, no tindria un bon diagnòstic, però, amb la cura adequada seria recuperable. Aquesta cura és la que proposen els dos aparelladors, que ofereixen una proposta per a la seva rehabilitació i, també, la distribució dels espais per convertir-lo en un auditori amb cabuda per a unes 300 persones, entre l'escenari, la platea, el bar, la recepció, camerinos, banys, magatzems... I un ascensor per fer-lo accessible, cosa que ara no és.