Més de 600 professionals participen al IV Congrés Estatal sobre Alteracions de la Conducta que se celebra des d'ahir fins avui al teatre Kursaal de Manresa. És organitzat conjuntament per la Fundació Althaia i Ampans, i enguany se centra en el Trastorn de l'Espectre Autista (TEA).
La detecció precoç de l'autisme i el seu diagnòstic, també, en adults. Les necessitats que tenen les famílies amb persones que tenen aquesta patologia, i exposar recursos científicament avalats que poden millorar la seva qualitat de vida i la del seu entorn són tres dels eixos del congrés.
Fins ara l'autisme es considerava una «situació estranya», va explicar ahir en la presentació del congrés una de les seves organitzadores, Alba Cortina, directora del centre d'educació especial Jeroni de Moragas d'Ampans. Actualment s'entén com «una manera diferent de viure i entendre la vida. Des d'aquesta perspectiva intentem donar llum, recursos i suports perquè aquestes persones puguin viure en una societat que cada cop vol ser en general més inclusiva». Poden ser programes per treballar aspectes com el llenguatge, les habilitats socials o la comunicació en general.
Per aquest motiu, el congrés té com un dels seus objectius «arribar a la gent que viu el dia a dia» amb persones autistes: educadors, docents, psicòlegs i famílies. «Perquè si coneixen aquest trastorn i tenen les eines per abordar-lo de forma específica, hi pot haver una millora molt important en la seva qualitat de vida», comenta Àurea Autet, cap del Servei de Psiquiatria Infantil i Juvenil d'Althaia, també de l'organització.
1 de cada 160 persones
L'autisme té un impacte important en la societat, afirma Autet. Es calcula que 1 de cada 160 persones podria tenir TEA, amb indiferència del seu coeficient intel·lectual. N'hi ha que el tenen alt i fins i tot molt alt. I també qui pot tenir una discapacitat intel·lectual. Abans es relacionava autisme exclusivament amb persones amb discapacitat intel·lectual, que no parlen, no es comuniquen, fins i tot poden tenir alteracions de conducta greu. Ara aquesta visió ha canviat.
Les persones amb TEA tenen en comú «una manera diferent de veure el món, dificultats per comunicar-se, dificultats molt importants en les relacions socials, conductes repetitives, entenen el llenguatge de forma literal i els costa entendre què pensa i com se senten les altres persones».
Un dels temes als quals s'ha volgut donar una especial rellevància al congrés és la detecció precoç del TEA, quan el nen o la nena té uns dos anys. «Llavors podem canviar la trajectòria i això vol dir que aquests nens i nenes poder ser molt més funcionals i una vida més adaptada».
La conducta dóna pistes
La conducta dels infants és el que pot donar pistes. Generalment són infants «que juguen sols a la guarderia, que no miren als ulls, a vegades sembla que siguin sords perquè no escolten, comencen a fer coses repetitives, alguns pares diuen que no busquen relacionar-se amb els altres o que es mostren poc afectuosos».
Cada cop es diagnostica més en adults tot i que es té des del naixement. En aquests casos, expliquen Cortina i Autet, «un cop es diagnostiquen, entenen què els passa. Se senten alleujats. Les famílies, també». Llavors, fent petits canvis en l'entorn social i familiar, «milloren molt les seves conductes, la manera de fer i el benestar emocional. Poden portar una vida absolutament normal».
