Des del lema que hi ha escrit a la pancarta que encapçala una manifestació, passant pels càntics que s´entonen o qui portarà el megàfon, fins a les tècniques de resistència pacífica activa que es faran servir en cas que hi hagi una intervenció policial, estan pensades i repensades en cada acció organitzada i convocada pels Comitès de Defensa del Referèndum (avui anomenats, en molts casos, de defensa de la República).
Però, qui hi ha darrere d´aquest nou moviment que ha aconseguit aglutinar i mobilitzar milers de persones a favor del sobiranisme (xifres que han suposat, per exemple, rècords històrics a Manresa)? Quines són les claus del seu èxit? Aquest diari ha conversat amb dues persones que formen part de la coordinació del CDR de Manresa, Emma Rojas i Marc Garcés, i han explicat detalladament com s´organitzen i quina és, en definitiva, la mecànica precisa d´aquesta revolució.
Dos dels puntals d´aquesta capacitat de mobilització i organització dels Comitès de Defensa del Referèndum (CDR) han estat, sens dubte, d´una banda, la presència de persones vinculades prèviament a d´altres moviments socials (anticapitalistes, feministes, estudiantils...) i, per tant, amb una àmplia experiència en mobilitzacions; i, d´altra banda, una eina que ha estat «indispensable», segons paraules de Rojas, com són les xarxes socials i els nous canals de comunicació (WhatsApp, Telegram, Twitter), que els han facilitat una mobilització molt ràpida i que, alhora, arribi a un gran volum de gent.
Però anem a pams. Els CDR van néixer d´un moviment que, tal com han explicat Garcés i Rojas, ja existia cap al mes de maig en punts del país, «però aleshores no tenia nom. A Catalunya ja hi havia assemblees pel referèndum, comitès i associacions per a l´autodeterminació que treballaven perquè el referèndum fos possible». El nom de Comitè de Defensa del Referèndum va sorgir al principi del setembre, i es van formar a partir d´una «barreja de gent que ja participava en moviments socials.
Primera acció a Manresa, de rècord
Manifestació del 20 de setembre, la més gran vista mai a Manresa fins aleshores. FOTO: Gemma Camps
A Manresa, la primera assemblea oberta va tenir lloc al començament de setembre a l´Ateneu la Sèquia, en el marc de les primeres accions repressives de l´Estat espanyol (amb els escorcolls a impremtes, per exemple). Garcés recorda que «quan s´apropava la data del referèndum es va començar a treballar més de debò. El CDR no volia ser un espai només independentista, sinó de persones que estiguessin a favor del referèndum i contra la repressió». La primera gran mobilització convocada pel CDR a Manresa va ser la manifestació del 20 de setembre, que, amb 7.000 persones, va batre rècords històrics a la ciutat; una xifra que quedaria superada ràpidament amb l´enorme manifestació del 3 d´octubre, que va reunir 28.000 persones i que també era organitzada pel CDR.
Massiva manifestació el 3 de novembre, amb una participació de rècord: 28.000 persones. FOTO: Salvador Redó
L´èxit no és casual
Cada mobilització convocada pel CDR de Manresa s´intenta organitzar sense deixar cap detall a la improvisació. Es va molt més enllà que informar la gent del dia, el lloc i l´hora. Tal com han detallat Rojas i Garcés, es pensa i es debat des de quin missatge porta la pancarta de la capçalera en una manifestació fins qui custodia arracades, collarets i ulleres en cas que hi hagi càrregues policials.
Així, expliquen que en una manifestació, per exemple, compren el plàstic i les tintes de la pancarta (amb els diners d´una guardiola solidària que han passat pels barris), agafen els quatre megàfons que guarden a l´Ateneu la Sèquia (i que també han adquirit amb els diners de la guardiola), i demanen a coneguts que els deixin equips de so. Està tot debatut i decidit: qui encapçalarà la manifestació, qui farà els càntics i què diran, quin serà el recorregut i el ritme de la marxa, què dirà el manifest final. També vetllen perquè hi hagi persones que controlin que el gruix de la manifestació no es desfaci ni pels costats ni pel darrere; i que algú s´encarregui de fer fotos i d´enregistrar vídeos.
En d´altres accions més menors, com una encartellada, el CDR de Manresa també decideix què diran els cartells: «busquem que siguin lemes recurrents i el màxim d´inclusius, és a dir, no purament independentistes», els dissenyem, es busca que hi hagi escales, brides i precintes per a tothom, i es divideix la gent per sectors de la ciutat».
En accions més complexes, com els talls de carreteres del dia 8, els CDR de tot Catalunya, a través dels anomenats CDR territorials, es van repartir les carreteres a bloquejar. Les indicacions que es van donar a través de les xarxes socials era que la gent «portés roba d´abric i còmoda, armilles reflectants, que dugués també menjar i beure, i nosaltres ens vam encarregar de portar música i teníem pensades activitats», comenta Rojas.
Conductors empipats amb els talls de carreteres conversen amb Mossos, el dia 8, a Manresa. FOTO: Josep Sallent
Els membres del CDR de Manresa també sabien com havien d´actuar davant les peticions dels Mossos d'Esquadra o dels conductors indignats. Garcés explica: «Sabíem que la consigna que tenien els Mossos arreu del territori era dir ´Sou l´únic tall que no ha obert´», per això no vam cedir. Afegeix que «també teníem clar que, davant la indignació d´automobilistes, no havíem de caure en provocacions».
Què cal fer en càrregues policials
En el cas que en alguna de les mobilitzacions, com va passar el dia 1 d´octubre en el referèndum, hi hagi càrregues policials, els CDR saben com reaccionar i, fins i tot a Manresa, han organitzat quatre tallers del que ells anomenen «resistència pacífica activa», en els quals ensenyen a la gent com col·locar-se, asseguts a terra i amb les mans enlaire, quan la policia els vol desallotjar, és la imatge dels cossos de seguretat «arrencant cebes», com descriuen ells. En aquests contextos, fins i tot, s´organitzen perquè els manifestants es treguin els objectes que poden ser perillosos, «com arracades, collarets i ulleres», i una persona els guarda en sobres amb el nom del propietari. També s´encarreguen d´informar i recordar quins drets tenen en cas de detenció.
Les claus de l´èxit de la mobilització: l´experiència i les xarxes socials
Que una bona part de les persones que formen part del CDR de Manresa provinguin d´altres moviments socials ha estat una de les claus de l´èxit de moltes de les convocatòries de mobilització. Tant Garcés com Rojas deixen clar que a les coordinacions del CDR hi ha «tant gent que no havia estat mai vinculada a un moviment com persones amb experiència prèvia», cosa que, segons ells, «també és una de les gràcies» d´aquest fenomen.
Assemblea del 29 de setembre convocada pel CDR Manresa per protegir col·legis electorals. FOTO: Salvador Redó
A Catalunya hi ha actualment 285 CDR; un d´ells és el de Manresa, que es divideix en quatre barris. Cada barri té entre 2 i 8 persones que fan d´enllaç amb els altres tres sectors, per la qual cosa a la coordinació del CDR de Manresa hi ha una quarantena de persones. El perfil d´aquests coordinadors és molt variat, tal com assenyalen Rojas i Garcés, i en destaquen «que és un moviment on hi ha una àmplia franja d´edat. No només som jovent, com passa en d´altres moviments». Pel que fa a immigrants, admeten que als CDR n´hi ha pocs, i que és una «assignatura pendent» que intentaran solucionar «quan puguem sortir una mica de la voràgine en la qual estem immersos».
2.000 persones al Telegram
2.000 persones al TelegramLes noves tecnologies són l´altra clau que ha facilitat l´èxit de les grans reivindicacions dels CDR, ja que han permès canalitzar les ganes de mobilització de la gent. A tall d´exemple, cal destacar que actualment el grup de Telegram de Manresa té més de 2.000 persones inscrites, i fa just una setmana (abans de la vaga general del dia dia 8 de novembre) 'només' en tenia mil.
El Telegram, que conviu amb una desena de grups de Whats-App dels diferents CDR de Manresa, té l´avantatge que permet un nombre il·limitat d´inscrits, i en canvi els grups de WhatsApp són d´un màxim de 250 persones; i també permet enviar missatges de manera unilateral, és a dir, qui hi és inscrit rep les convocatòries però no pot contestar-les. Aquest aspecte sí que el permeten els grups de Whatsapp, però, tal com explica Garcés, «a vegades el missatge clau o la convocatòria formal es perd enmig del munt de missatges de debat o d´opinió».
Les xarxes han permès mobilitzar i coordinar molta gent en molt poc temps i donar unes consignes clares. Però també hi ha inconvenients, ja que, tal com recorda Rojas, en els grups de WhatsApp es fan circular rumors o missatges que intenten crear por.
El perfil de Twitter del CDR Manresa, creat el setembre, té més de 1.700 seguidors. FOTO: Twitter CDR Manresa
El Twitter, finalment, ha servit per penjar convocatòries oficials, compartir les accions que fan altres CDR del país «i així mostrar que és un moviment viu a tot Catalunya».
