La Plataforma d'Afectades per la Hipoteca i el Capitalisme al Bages ha volgut deixar constància que si cada any uns 300 passavolants marxen de Manresa amb un bitllet de tren i un entrepà (vegeu Regió7 de dissabte) no és per pròpia voluntat sinó «perquè una ciutat que no pot oferir la garantia de drets bàsics no és una ciutat acollidora».
La PAHC reitera que «Manresa no disposa d'habitatge públic per donar resposta a la demanda que existeix a la ciutat. Són moltes les famílies que viuen en condicions infrahumanes sense que el govern de Manresa tingui cap solució a oferir, infrahabitatge, gent que viu de casa en casa perquè no té on viure, desnonaments per impagament d'hipoteca o lloguer, ordres de desallotjament a famílies que han hagut d'ocupar un habitatge per no viure al carrer, i un llarg etcètera de casuístiques de persones que tenen privat el seu dret a tenir un habitatge digne».
Pel que fa a les declaracions de la regidora d'Acció Social, Àngels Santolària que «són persones que no volen viure a la ciutat», la Plataforma afirma que a la seva assemblea hi ha persones en aquesta situació i «evidentment no s'han volgut quedar en una ciutat que no els pot oferir cap mena de refugi. Però no és que aquestes persones vulguin marxar de Manresa perquè la ciutat no els agrada, és perquè una ciutat que no pot oferir la garantia de drets bàsics no és una ciutat acollidora i l'única sortida per a una persona que arriba sense res és marxar. No és doncs una qüestió de voluntat de la persona afectada, sinó que la ciutat on ha anat a parar no està preparada per garantir-li els drets que el món li està negant».
A la PAHC li dol «que 300 persones que cada any vénen a parar a Manresa siguin despatxades amb un bitllet de tren i un entrepà» perquè això demostra que no es garanteixen drets bàsics.
