Pilar Badia, en nom de la Plataforma per a la Millora de la Salut Mental a la Catalunya va reclamar en el ple municipal de dijous al vespre a l'ajuntament de Manresa, fent ús del reglament de participació ciutadana, que abans del maig del 2019 s'iniciï la reforma de la unitat d'hospitalització de malalts psiquiàtrics de Manresa per no trobar-se en bones condicions.

Altres demandes defensades per Badia davant de l'alcalde i els regidors són que abans de finalitzar l'actual mandat s'elabori un document que serveixi de guia per a la millora de l'atenció en salut mental i que s'iniciïn negociacions amb FUB, Althaia, Centre d'Humanització de la Salut i altres per elaborar una formació específica per a tot el personal que posteriorment atengui malalts i familiars afectats per aquesta problemàtica.

Finalment, que es creï un centre paral·lel o complementari a Mosaic per a esbarjo, formació, lloc de trobada i de compartir experiències per a afectats, familiars i professionals adient també per a teràpies alternatives.

Badia, infermera retirada i expresidenta de Metges del Món de Catalunya, va dir en la seva intervenció que hi ha situacions i criteris sobre la salut mental que han quedat «obsolets».

Per començar, va voler deixar clar que les persones que pateixen al llarg de la seva vida un trastorn mental «no són malalts sempiterns, sinó tot el contrari, ja que es pot dur una vida plenament normal igual que qui té una malaltia digestiva o reumàtica».

Mancances evidents

Va denunciar l'existència de «mancances evidents pel que fa a l'atenció a la salut mental com manca de personal sanitari en tots els àmbits (auxiliars, infermeres, terapeutes, psiquiatres, psicòlegs, treballadors socials), llargues llistes d'espera tant en consultes públiques com privades, on malauradament cada vegada hi ha més persones que tenen un trastorn mental, manca de centres d'atenció de salut mental com el nostre servei d'urgències de Manresa, que té com a àmbit d'actuació cinc comarques».

Altres mancances són l'existència d'espais «tancats, abandonats, privació d'algunes llibertats quan s'ingressa en el centre d'internament de salut mental, visites curtes i molt espaiades en el temps en els centres públics. En deu minuts de mitjana o una mica més t'han despatxat, i torna d'aquí a tres mesos», va dir.

Va alertar sobre «l'abús de prescripció farmacològica com a únic tractament, opció no sempre la més indicada».

Un de cada quatre

En la seva intervenció va explicar que «els centres de salut mental abans es deien cases de repòs i això és el que ara no són, sinó espais en els quals s'administra gran quantitat de fàrmacs i en els quals el personal sanitari no té temps per escoltar, dialogar i consolar. En definitiva, temps per atendre millor els pacients, tot i que el personal voldria treballar millor professionalment i en un entorn més adequat».

Per acabar, un advertiment: el 25% de la població tindrà un trastorn mental al llarg de la seva vida.