Les vies del tren de la Renfe de Manresa són el principal obstacle perquè la ciutat faci el salt a l'altra banda del riu i recuperi el Cardener com un actiu. Amb aquesta perspectiva la delegació Bages-Berguedà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) ha tirat pel dret i ha proposat una solució «agosarada» per resoldre un «problema enquistat», diuen. Han planejat suprimir l'actual traçat de la via del tren, fer-ne un d'alternatiu com si fos una variant i soterrar-lo. Això permetria recuperar tots els terrenys que actualment ocupen els rails i les catenàries per fer un gran parc urbà al Cardener. L'actual estació s'hauria de traslladar al Congost, proposta que ja preveu el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, el POUM.
La proposta és viable tècnicament, van explicar aquest dilluns Enric Masana, arquitecte delegat de la delegació del COAC, i els també arquitectes Claudina Relat i Joan Ribera. Una altra cosa és l'aspecte econòmic. Així, d'entrada calculen que fer l'esmentat traçat alternatiu i soterrar-lo podria costar uns 18 milions d'euros, tot i que aquesta xifra s'hauria d'afinar més amb els corresponents estudis. Per als arquitectes, però, cal ser ambiciosos i comenten que projectes com aquest i fins i tot més costosos ja s'han dut a terme a l'àrea metropolitana. Posen com a exemples el Parc Fluvial del Besòs o bé el parc de Vallparadís de Terrassa. Les vies del tren són propietat d'Adif, empresa pública que gestiona les infraestructures ferroviàries de l'estat.
La idea de la delegació a Manresa del Col·legi d'Arquitectes parteix de la premissa que el riu és un actiu social molt important per a la ciutat que cal «potenciar de totes totes», i que va associat a la recuperació del Centre Històric de Manresa. Actualment el riu fa de frontera, va afirmar Masana. La ciutat no pot anar més enllà perquè hi ha diverses barreres, com el passeig del Riu, l'antiga carretera cap a Barcelona i, sobretot, les vies del tren.
Platges de vies
Platges de vies. Així anomenen els arquitectes l'espai que ocupen les vies a l'estació de la Renfe (vegeu la imatge amb la Seu al fons). Per als arquitectes que fan la proposta, «no aporten absolutament res», la majoria no es fan servir i ocupen l'espai que seria necessari per convertir tot els voltants del Cardener en un gran parc fluvial per a la ciutat.
Per alliberar aquest espai plantegen suprimir l'actual traçat del tren, fer-ne un de nou com si fos una variant i fer un túnel sota la torre Santa Caterina. Tindria una longitud de poc més de dos quilòmetres, amb una via per a cada sentit, que aniria des de la Bellavista fins a Can Poc Oli. D'aquí connectaria amb l'estació central, que seria al Congost, tal com preveu el POUM.
D'entrada, els arquitectes proposen mantenir l'actual edifici de la Renfe i connectar-lo amb la futura estació del Congost amb un tramvia «per no perdre la possibilitat que hi hagi una connexió». Seria tipus tramvia de Barcelona.
La clau en aquest projecte és el túnel, va explicar Ribera. «T'emportes les barreres que hi ha i obres un gran potencial per a la ciutat». Segons la seva opinió, Manresa milloraria de manera molt substancial en un punt de la ciutat on «tot està per resoldre». Per a Relat, se solucionarien «disfuncions tècniques aberrants que ningú fins ara no havia afrontat» i que han quedat «enquistades».
Per a Masana, el projecte també obriria l'oportunitat de buscar una interconnexió entre els Ferrocarrils de la Generalitat i Renfe que podria ser entre els Comtals i Sant Vicenç de Castellet, on hi ha trams que gairebé van en paral·lel, tot i que a diferent alçada. Entre això i les línies a Súria i Sallent per transportar potassa, i la de Lleida a Barcelona, es generarien noves oportunitats per al territori. «Manresa està ben posicionada. És en una cruïlla de comunicacions amb els eixos Transversal, Diagonal i del Llobregat. Les línies ferroviàries li aportaria més potencial.
Un parc urbà amb vida
Segons el mateix projecte, el parc urbà que sorgís hauria de tenir vida, «si no, malament». Això vol dir que s'hauria de dotar de continguts d'oci, culturals, lúdics i fins i tot d'elements de restauració. Quedaria connectat al centre històric de la ciutat amb els ponts actuals i amb passeres per a vianants que es repartirien al llarg de tot el recorregut, des de la fàbrica dels Panyos fins a la farinera La Favorita, a l'entrada sud de la ciutat. «La gent se l'hauria de fer seu», van afirmar els arquitectes. Per fer-ho més fàcil preveuen zones d'aparcaments, equipaments i serveis.
També relligaria el patrimoni industrial de la ciutat com la Fàbrica Blanca, la Vermella o la dels Polvorers, per un cantó, i la dels Panyos per l'altre, que podrien convertir-se en equipaments per a usos públics o bé privats.
Proposen, així mateix, que el projecte es complementi amb un estudi de mobilitat a tot l'entorn del Cardener perquè consideren que hauria de ser un sector de baixa intensitat de trànsit.
Per als membres de la delegació del Bages-Berguedà del Col·legi d'Arquitectes, l'estudi és obert per rebre propostes. Van insistir que es podria dur a terme a terminis, però que cal ser ambiciosos i pensar en projectes a llarg termini per generar noves oportunitats per Manresa i el territori.
