Moctar Thera, impulsor de l'ONG Diapo a Manresa, i el Centre Municipal de Formació per a Persones Adultes de Sant Joan de Vilotorrada, han rebut el Premi Santi Vidal en la categoria individual i d'entitat, respectivament. El lliurament ha tingut lloc aquest dimecres al vespre en un acte celebrat a l'auditori de La Plana de l'Om de Manresa al qual ha assistit l'acalde de Manresa, Valentí Junyent, i regidors de l'Ajuntament manresà; l'alcalde de Sant Joan de Vilatorrada, Gil Ariso, i el de Sant Fruitós de Bages, Joan Carles Batanés.
El guardó, que enguany ha arribat a la 6a edició, es va establir el 2012 en motiu de l'homenatge que Creu Roja Manresa va voler retre a qui va ser durant sis anys el president de l'assemblea local i, durant encara més anys, voluntari de l'entitat, el malaurat Santi Vidal. L'objectiu del premi és fomentar la solidaritat col·lectiva i procurar transformar la consciència pública reconeixent la tasca que s'ha portat a terme des de diferents entitats, organitzacions no governamentals i persones físiques del Bages que hagin destacat per la seva trajectòria en qualsevol dels àmbits de la solidaritat i/o cooperació internacional al desenvolupament.
A banda dels premis a Thera i a l'escola d'adults santjoanenca, la vetllada ha servit per reconèixer la sòcia més jove de Creu Roja Manresa, Vinyet Riera Mora, que només té 9 mesos de vida; i al voluntari que fa 25 anys d'activitat voluntària activa, Fermí Porta Roca, membre del comitè d Creu Roja Manresa i voluntari de l'àmbit de gent gran.
Els altres guardonats
En les edicions anteriors, el premi Santi Vidal ha reconegut a la persona que li dóna nom (2012), a Domènec Cucurella, president de Justícia i Pau (2013), a Maria Antònia Oller, activista social de Súria i l'AMPA de l'Escola Renaixença (2014), a la Família Flors Sirera i a l'Escola Catalunya de Navarcles (2015) i a l'animadora sociocultural Conxita Grau (a títol pòstum), que va ser la fundadora del Centre de Cultura Popular de la Sagrada Família; i l'Associació Lilium (any 2016).De Dakar a Manresa
Nascut a Dakar el 1976, Moctar Thera és fill de pare malià i de mare senegalesa. A la seva ciutat es va implicar amb activitats del món veïnal i associatiu, mostrant ja el seu caràcter inquiet, participatiu i creatiu des de ben jove. Va estudiar electrònica industrial i, quan va acabar, la feina el va portar a Canàries. Un cop allà, va decidir no tornar al seu país i provar sort a Europa.
L'any 1996 va arribar a Almeria, a Roquetas de Mar, on va viure al 2001, treballant en investigació i clonació de plantes als hivernacles. Des del 1998 va aconseguir regularitzar la seva situació. A Roquetas també es va començar a implicar en activitats associatives i esportives (de futbol) amb la comunitat senegalesa.
L'any 2001 va decidir canviar d'aires, i com que tenia un amic senegalès a Manresa, s'hi va traslladar i hi va trobar feina. Des d'aquest any es mou a l'Associació d'Amics del Senegal del Bages i entra a dues juntes directives, sent primer vocal i després tresorer (fins al 2010). Des d'allí es vincula en l'organització del Mundialet Intercultural de futbol i altres tornejos que es fan al llarg de l'any, d'acord amb altres representants d'entitats.
L'any 2012 funda al costat d'altres amics la ONG DIAPO de suport a la infància i joventut, davant la constatació de la necessitat de donar resposta a moltes necessitats no resoltes de lleure i esport entre els fills d'immigrats, sobretot en els col·lectius més vulnerables que no tenien accés a certs recursos. L'entitat té com a un dels seus objectius primordials la formació en el món del futbol, i fer de pont entre els clubs i nois i noies que abans no accedien a la competició. Més d'un centenar passen cada curs per l'escola de futbol DIAPO al Congost, i participen els caps de setmana en torneigs comarcals, cosa que els connecta amb molts altres jugadors de Manresa i la comarca.
Des de DIAPO també s'acabarà assumint la organització del Mundialet, creant una xarxa de suports, voluntaris, membres d'altres entitats, que tots junts fan possible que enguany s'hagi celebrat el 14è torneig, amb participació de més de 1.000 jugadors de tots els nivells (infantil, benjamí, cadet, veterans, femení i absoluta) i que mou cada vegada més població no només immigrada, sinó també autòctona i de segones generacions, gràcies, sobretot, als nois i noies que participen a l'escola de futbol i als tornejos amb la comarca, i que també estan presents al Mundialet.
Des del capdavant de DIAPO, Thera ha creat un gran exemple de treball solidari i en xarxa pel bé de tot un col·lectiu de nois i noies, pares, voluntaris, entitats, etc amb una finalitat comuna: fer possible la igualtat d'oportunitats i de gaudi en el lleure educatiu i esportiu.
Una tasca iniciada el 1986
El Centre municipal de Formació per a Persones Adultes de Sant Joan de Vilatorrada, conegut a la població com l'escola d'adults, va començar la seva tasca l´any 1986.
L'escola duu a terme diferents formacions, des de poder accedir a treure's el Graduat en Secundària, aprendre anglès, francès, informàtica, etc, fins a organitzar activitats culturals i lúdiques per crear cohesió i potenciar la relació entre persones de diferents cultures.
Cap al 2006 van iniciar el projecte Intercanvi d´experiències, llengua i cultura entre dones migrades i autòctones. Es tractava de dur a terme unes sessions pràctiques de presentació d'experiències, activitats i converses informals on totes les dones es poden expressar. Es preparen les reunions, on hi ha representació tant de les dones autòctones, com de dones immigrants i del personal de la biblioteca municipal per fer les propostes. Han organitzat sortides (Súria, Callús, Santpedor, Balsareny, Vic), tallers de balls diferents, de cuina, xerrades sobre temes diversos (nutrició, criança fills, sexualitat, malalties pròpies de dones....), visites a empreses, a escoles, al Kursaal.
L'any 2009, veient la necessitat que l'alumnat immigrant pogués practicar el català a nivell conversa amb una persona autòctona així com relacionar-se i conèixer la nostra cultura, van iniciar un projecte anomenat Xerrola, que consisteix a trobar-se dues o tres persones una vegada a la setmana fora de l'àmbit de l'escola per practicar, parlar en català i mantenir una certa relació que permetés tenir un coneixement més ampli dels trets culturals de Catalunya. Aquesta actuació ha format veritables amistats que perduren en el temps.
En essència, l'escola té com a filosofia la consecució dels valors ètics de justícia, llibertat, igualtat, tolerància, respecte i solidaritat. Volen participar a construir una societat on tothom tingui les mateixes oportunitats i el respecte a la pluralitat sigui una realitat. El seu objectiu és seguir fent la seva tasca a partir de l'observació del seu entorn, buscant les mancances i intentant millorar, encara que sigui en petita mesura, aquesta societat complexa i injusta.
