El darrer padró d'immigració de l'Ajuntament de Manresa marca un canvi de tendència pel que fa a la població nouvinguda. Des del 2008, quan va començar la crisi, i durant set anys seguits, aquesta població, o va viure una frenada constant any rere any, o va restar ciutadans nouvinguts a Manresa directament. Això ha canviat. Si es compara la immigració el juny del 2017 amb la de l'any abans, va augmentar de 382 persones, i es va situar en 12.419. Ja són dos anys consecutius guanyant-ne. Del 2015 al 2016 en van ser 191 més.

Si bé és una mica d'hora per afirmar-ho, tot indica que aquesta recuperació podria posar un punt final a la pèrdua de població nouvinguda provocada per la crisi econòmica i obrir un nou escenari.

Per trobar l'últim any que la ciutat va guanyar prop de 400 nouvinguts com ha passat ara ens hem de remuntar al 2008, just l'any que va marcar l'inici de la crisi econòmica. Aleshores en van ser 431. Era una xifra positiva, sí, malgrat la crisi, però és que els quatre anys anteriors, com a mínim, Manresa guanyava més de 1.300 nouvinguts d'un any a l'altre. Del juny del 2004 al juny del 2005, per exemple, en van ser prop de 2.000. Els esmentats més de 400 entre el 2008 i el 2009 marcaven, en comparació dels més de 1.700 guanyats l'any anterior, l'inici d'una davallada que entre el 2013 i el 2014 va suposar perdre fins a 1.400 ciutadans immigrants.Per damunt de 76.000

En general, Manresa se situa, amb dades del juny passat, per damunt dels 76.000 habitants, després de tres anys seguits en els 75.000 i escaig. Quant al percentatge d'immigració en el total de la ciutat, es torna a col·locar en el 16%, després de baixar al 15% dos anys seguits.

La tendència a l'alça també és evident si es fixa la mirada en els barris. Dels divuit que analitza el padró, només tres (Barri Antic, Mion-Puigberenguer i Sagrada Família) perden població nouvinguda, un queda igual i els catorze restants en guanyen. En la comparativa del juny del 2015 al del 2016, deu en van guanyar, sis en van perdre i dos van quedar igual. Ja es començava a notar el canvi, que és més que simptomàtic perquè en recomptes anteriors passava just el contrari.

Per exemple, del juny del 2013 al juny del 2014, del total de divuit barris, només un, el Poble Nou, va guanyar població nouvinguda. Del juny del 2012 al del 2013, només tres en van guanyar i els quinze restants en van perdre. I del juny del 2011 al juny del 2012, dotze en van perdre i sis en van sumar.El cas del Barri Antic

El cas del Barri Antic mereix un punt i a part. És el que fa més anys seguits que perd població nouvinguda, fins al punt que ha passat de tenir el 43,34% del total de la seva població immigrant (juny del 2009) al 30,89%, segons el darrer recompte. És el 12,45% menys. En aquest últim padró ha perdut 18 nouvinguts, però en anteriors les xifres eren molt més representatives. 145 menys del juny del 2014 al juny del 2015; 279 menys del juny del 2013 al juny del 2014; 165 menys del juny del 2012 al juny del 2013... En el del 2015 al 2016 en van ser només 10 menys.

Malgrat això, continua sent el barri amb més immigració, seguit de Vic-Remei, Valldaura i Escodines. Els dos primers no han notat tant aquesta davallada i mantenen percentatges similars als de fa anys. Vic-Remei ha passat del 25,25% a juny del 2009 al 23,25% d'ara i Valldaura, del 22,29% al 22,47%.

A les Escodines, el canvi ha estat més visible. Del 23,27% del juny del 2009 al 19,62%. Tot i que, en general, no siguin variacions gaire importants, han servit perquè hi hagi un repartiment una mica més equilibrat dels nouvinguts per la ciutat, si bé encara hi diferències importants entre uns barris i altres.Rejoveniment de la població

En una població sobreenvellida com la de Manresa, la gràfica comparativa per grups d'edat té un interès destacat. Serveix per demostrar que la immigració a la ciutat es concentra en la franja que va dels 0 als 5 anys (prop del 26%) i dels 16 als 35 anys (el 26%). En canvi, a partir dels 51 anys, baixa al 9% i, a partir dels 65 anys, no arriba al 2%. Vol dir que aquesta població ha suposat un rejoveniment important de la piràmide d'edat ja sigui amb reagrupacions familiars o naixements.