Catalunya, sigui quin sigui el futur que li dibuixaran les eleccions del 21 de desembre, té una assignatura pendent. Li manca un debat en profunditat per definir la seva organització territorial. És la conclusió a què es va arribar a l'acte acadèmic celebrat ahir al vespre al saló de sessions de l'ajuntament de Manresa en el marc de la commemoració dels 125 anys de les Bases de Manresa.
A banda dels ponents i del públic, que va omplir mitja sala, els protagonistes van ser els alcaldes convidats a assistir-hi. Valentí Junyent, alcalde de Manresa, els ho va agrair en el parlament final. Va dir que l'acte volia ser un «homenatge als ajuntaments» i va voler «posar en valor el paper de les ciutats mitjanes», alhora que va defensar el model de les vegueries en remarcar que «no tenim resolta l'organització territorial del nostre país». Abans que ell, també va fer aquesta defensa Jesús Burgueño, que va obrir les intervencions dels ponents, després que Jordi Rodó, comissari de la commemoració dels 125 anys de les Bases de Manresa juntament amb l'historiador Francesc Comas, obrís la sessió recordant que la base cinquena del document aprovat a Manresa l'any 1892 tractava específicament sobre aquest tema.
Burgueño, que és catedràtic de Geografia de la Universitat de Lleida, va repassar els diferents models d'organització proposats al llarg dels anys, alhora que es va mostrar partidari de recuperar el de les vegueries. L'enunciat de l'acte era «Les Bases de Manresa i el model territorial a Catalunya».
El manresà Josep Oliveras Samitier, catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili i president de la Societat Catalana de Geografia de l'Institut d'Estudis Catalans, que va seure a la taula presidencial amb els dos comissaris, Junyent i Marc Aloy, primer tinent d'alcalde, va il·lustrar els presents sobre la presència i el paper del Bages i de Manresa en les diferents divisions territorials que han anat sorgint. En la seva intervenció no hi van faltar les notes d'humor, com quan va explicar alguns aspectes que s'havien tingut en compte en estudis antics per dividir les comarques, des del to de la pell i el tarannà, a la presència o no d'unes herbes concretes, fins a una pregunta ben simple: «a on aneu a mercat?».
Oliveras, que es va mostrar molt crític amb la darrera proposta de divisió territorial de vegueries oficial, que es va fer «de pressa i malament», també va parlar del futur. Va instar a una major «relació entre les ciutats», a «copiar el que els altres fan bé», i, també, a «tenir projectes» perquè no tenir-ne és sinònim de «decadència». El manresà va voler cloure la seva intervenció amb les mateixes paraules que va pronunciar la primera vegada que va parlar al saló de sessions de Manresa, «fa 40 anys i quatre mesos»: «Llibertat, amnistia, estatut d'autonomia».
Un debat que no es pot defugir
Xavier Forcadell, coordinador general de la Diputació de Barcelona i expert en administració local, va situar l'Estatut d'Autonomia del 2005 com un punt de partida òptim per fer una organització territorial de Catalunya amb cara i ulls. Va dir que no tenir aquesta feina feta no només és culpa dels altres. Com a exemple, va posar que s'han fet estudis per tenir una hisenda pròpia i, en canvi, de la organització territorial, «que és troncal», no se n'han fet. Va insistir que «és un debat massa seriós per continuar-lo defugint». Per a ell, no fer-lo és posar en safata als que s'hi senten còmodes un centralisme cada cop més accentuat.
